Jornades llibertàries: conferències

Durant les passades Jornades Llibertàries organitzades per CNT, Ateneu Estel Negre i Cultura Obrera els “Oblidats” donàrem una conferència amb motiu del centenari de la CNT. La conferència, amb tres ponents i dividida pel mateix nombre, va ser el dijous 21 d’octubre en el Centre Cultural d’Es Jonquet.

– La CNT mallorquina durant la Transició espanyola. A carrec de Pere Josep García.

– La CNT a Mallorca (1910-1975). A càrrec d’Albert Herranz.

– CNT, història d’un sindicat. A càrrec de Dolors Marin.

Fotografies de la presentació de “La Llibertat contra el Poder”

El passat dijous dia 28 presentarem el llibre “La llibertat contra el poder”, de Miquel Beltran a la llibreria Maneu3, de Palma. Fotografies de MAH (www.trollslanda.se)

Presentació del llibre “La llibertat contra el poder”, de Miquel Beltran i Alomar

El proper dijous dia 28 a les 20,00 hores es presentarà a la llibreria Maneu3 (carrer Maneu, 3; Porta de Sant Antoni) el llibre “La llibertat contra el poder”, de l’anarquista inquer Miquel Beltran i Alomar. La presentació anirà a càrrec de Miguel López, membre del Grup d’Estudis Llibertaris “Els Oblidats” i d’Albert Herranz, l’editor.

Miquel Beltran (1910- 1935) va ser un activista cultural i orador conegut dins el moviment obrer de Mallorca. Va escriure una novel·la, Violeta, que va ser publicada a la popular col·lecció La Novela Ideal, que dirigia Federico Urales. Al volum que presentam està inclosa aquesta novel·la iuna conferència que va donar al Centre Republicà Federal d’Inca l’any 1932. Miquel Beltran va morir de tuberculosis l’any 1935.

Vos hi esperam!

Presentació del documental «Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera» i acte de cloenda de les Jornades Llibertàries.

Presentació del documental «Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera». En el marc de les XII Jornades Llibertàries.

Avui dissabte 23 d’octubre, al Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

Presentació a càrrec de Valentí Figueres, director de la pel·lícula

Paleta, anarquista, llibertari i alt comandament de l’Exèrcit republicà durant la Guerra Civil, Cipriano Mera va tenir una existència lliurada a uns ideals, entre la justícia i la utopia. Una vida de cinema, de la qual el documental dóna una idea clara. Seguint els manuscrits de l’anarquista que es conserven, els responsables de la pel·lícula opten per donar-li veu a través de la interpretació en off d’un actor. Vivir de pie: las guerra de Cipriano Mera narra a través de documents inèdits l’odissea d’un drapaire i caçador furtiu que es va fer paleta sindicat en la UGT i es va convertir en revolucionari i home d’acció de la CNT. És la vida del paleta que va comandar el IV Cos d’Exèrcit en la Guerra Civil i va vèncer als generals italians; i del General que va reprendre l’ofici de paleta però va mantenir el seu objectiu: matar a Franco. També és la història desconeguda d’un cambrer, un sastre, un ferroviari… que en les seves dobles vides eren El Viejo, La Leona, El Fraile…; la vida d’aquells que van lluitar sincera i enèrgicament, que van enarborar les banderes de la llibertat i van gosar somiar amb un «Món Nou». El documental explora la personalitat de Cipriano Mera, els ideals i fets que van fer de la seva vida una gran aventura de la utopia, protagonista privilegiat d’un intens viatge de la Història. És la història d’un home lliure que es va negar a triar entre viure de genolls o morir dempeus; però no va estar sol. Al costat d’ell, tots aquells que van enarborar les banderes de «La Idea».

Més informació sobre el documental en: www.vivirdepie.net

Demà diumenge «Gala de cloenda per al finançament econòmic de les Jornades», a càrrec de La Orquesta de Bolsillo i Barrabassades.

Diumenge 24 d’octubre, al Teatre Municipal de Manacor (Manacor), a les 19.00 hores

Amb les actuacions de La Orquesta de Bolsillo –amb Javi Vegas (guitarra i veu) i Xema Bestard (trombó i clarinet) musicant textos d’Eduardo Galeano, i la posada en escena de Barrabassades, esquetxos amb José Luís Artieda i Joan Carles Montaner, de la Companyia Buffon’s.

Entrada: 6 euros pel finançament de les XII Jornades Llibertàries

¿Te acuerdas? Un siglo de lucha de la CNT

Los sindicatos hoy son actores fundamentales de las relaciones laborales, pero NO siempre ha sido así. Hace 100 años, cuando nació la CNT, había que explicar su utilidad y funcionamiento. La CNT, el sindicato de los anarquistas, ha vivido momentos de apogeo y años más débiles.

XII Jornades Llibertàries – Dimarts 19 d’octubre

Dimarts 19 d’octubre

Conferència:

Racionalisme i educació. Per una pedagogia llibertaria

A càrrec de Dolors Marín Silvestre, escriptora i historiadora llibertària

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

XII Jornades Llibertàries – Dilluns 18 d’octubre

Dilluns 18 d’octubre

Xerrada-debat:

Anarcosindicalisme i cooperativisme: un primer pas per a l’autogestió

A càrrec de l’economista Lluís Rodríguez Algans, membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA)

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

Presentació ‘La democracia y el triunfo del estado’

Aquesta obra busca ser una reflexió renovadora, estratègicament significativa, sobre la relació d’antagonisme existent en les societats de la modernitat entre democràcia i Estat, mostrant que l’ascens d’aquest des de les revolucions liberals fins avui està causant l’aniquilació de facto de la llibertat, de consciència, política i civil, per tant, la negació de l’autogovern del poble, de la democràcia.

Així mateix, el triomf de l’Estat, que en l’últim mig segle s’ha fet gairebé total, juntament amb el de les institucions civils per ell generades, la gran empresa sobretot, està soscavant d’una manera paorós l’essència concreta humana, fins a la subhumanització del subjecte comú, devastant els fonaments mateixos de la vida civilitzada.

Això està enfonsant a la humanitat en una nova edat de barbàrie.

El llibre investiga aquests assumptes des d’una perspectiva multidisciplinar. La part històrica examina la revolució liberal espanyola, com porció de l’onada de revolucions pernicioses que té en la revolució francesa la seva expressió més acabada, d’on és l’ascens dels aparells estatals, sota pretext de realitzar “La Llibertat”.

També s’ocupa dels fills tardans de la revolució francesa en el pla mundial, fins als nostres dies, inclosa la II República espanyola.

A la secció d’epistemologia refuta els fonaments de la manera teòric i doctrinari de raonar, destinat a fidelitzar els sotmesos anul·lant la seva autonomia i virtualitat intel·lectual, des dels grecs fins als nostres dies, preconitzant els procediments experiencials. Presta, així mateix, gran atenció a l’estudi dels mecanismes de la societat de l’adoctrinament de masses en curs, emfatitzant la negativa funció de la casta intel·lectual, una de les més nefastes formes de poder il·legítim en el nostre temps, en nulificar la llibertat de consciència .

L’anàlisi de l’ens estatal és detallat: la constitució, el sistema partitocràtic, el parlament, la justícia, l’exèrcit, les policies i les institucions de benestar, entre altres, per anar a la indagació de les causes últimes de l’Estat que, amb la seva només existir, nega a la societat la prerrogativa més fonamental, la de autogovernar-se. En examinar la gran propietat concentrada, el capitalisme, ho fa des de la negació per aquest de la llibertat civil i de consciència, més que com a sistema explotador, enfocament nou avui imprescindible.

Pel constructiu, el text estableix els rudiments d’una estratègia, orientació bàsica, fonaments ideològics i programa d’una mutació total suficient de l’ordre en vigor, no només en el polític, sinó també en el terreny de l’ètica, els valors i els criteris medul·lars d’un ordre que reconstrueixi la civilització, després de la seva actual col lapse en desenvolupament.

Pel que tàctic, la intenció és superar l’actual etapa de defensiva per anar entrant en una altra, ofensiva, a favor de la llibertat i l’essència humana concreta.

Félix Rodrigo Mora

http://felixrodrigomora.net/

Actes d’homenatge als anarquistes inquers

Article publicat al CNT 371 d’octubre del 2010 per Germinal Gatamoix.

Homenaje a los libertarios mallorquines.

El 17 y 18 de septiembre tuvieron lugar en Inca (Mallorca) dos actos de homenaje.

El viernes 17 se presentó en el Claustro deSant Domingo- prisión durante la sublevación fascista- el libro La llibertat contra el poder,de Miquel  Beltran dando comienzoa dos jornadas de homenaje a los libertarios mallorquines organizadas por el Grupo de Estudios Libertarios Els Oblidats, con el apoyode la CNT, Ateneu Llibertari Ses Coves y el periódico Cultura Obrera.La rica tradición libertaria de Inca fue cortada de cuajo por la Guerra Civil y la represión que conllevó. La intención de estos dos días era recuperar la memoria de unos hechos y unas personas que marcaron la historia contemporánea de la ciudad. Miquel Beltran es una de las figuras olvidadasdel anarquismo isleño. Como orador tuvo una gran fama en el movimiento obrero mallorquín, fue fundador e impulsor del grupo anarquista “Sol y Libertad”. El volumenque se presentaba contenía una novela-publicada dentro la colección La NovelaIdeal- y una conferencia que dio en 1932. Al día siguiente, ante la tumba de Gabriel Buades (histórico dirigente anarquista fusilado por los fascistas), se realizó un sencillo homenaje a los libertarios mallorquines asesinadospor los falangistas que consistió enla lectura de un texto de Gabriel Buades, Polen libertario, en el cual explicaba su ideario anarquista, y una ofrenda flora en el cementerio de Inca.

 

XII Jornades Llibertàries (Palma-Manacor, 15/24-10-10)

XII Jornades Llibertàries (Palma-Manacor, 15/24-10-10)

Divendres 15 d’octubre

Desmontando el estado, construyendo la sociedad libre del siglo XXI

Presentació dels llibres:

– La democracia y el triunfo del Estado. Esbozo de una revolución democrática, axiológica y civilizadora.

– Crisis y utopía en el siglo XXI

A càrrec del seu autor Félix Rodrigo Mora

Sala SACMA (Manacor), a les 20.00 hores

Dissabte 16 d’octubre

Xerrada-debat:

Camus llibertari

El reconeixement que els llibertaris manifestaven envers els seus pensaments… i les seves accions

A càrrec d’Hélène Rufat Perelló, professora de literatura de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, filla de Ramón Rufat Llop, destacat militant anarcosindicalista i agent dels serveis secrets republicans contra Franco

Ateneu Llibertari Estel Negre / CNT (Palma), a les 20.00 hores

Diumenge 17 d’octubre

Excursió reivindicativa:

Accés lliure al camí de planícia ja! Defensant el dret de pas

Excursió a peu pel Camí Antic de Planícia (Són Creus i S’Arboçar) i pel Camí Vell d’Estellencs, que es realitza per denunciar el tancament il·legal d’aquests senders per part de finques particulars, impedint el pas a grups d’excursionistes.

Lloc de sortida: Plaça de la Vila de Banyalbufar (Banyalbufar), a les 10.00 h.

Dilluns 18 d’octubre

Xerrada-debat:

Anarcosindicalisme i cooperativisme: un primer pas per a l’autogestió

A càrrec de l’economista Lluís Rodríguez Algans, membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA)

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

Dimarts 19 d’octubre

Conferència:

Racionalisme i educació. Per una pedagogia llibertaria

A càrrec de Dolors Marín Silvestre, escriptora i historiadora llibertària

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

Dimecres 20 d’octubre

Les clavegueres de la política mallorquina

Projecció comentada dels reportatges:

– Carreteres a la mallorquina

– Causa oberta a la corrupció

A càrrec de Jaume Perelló, periodista i responsable de l’àrea de reportatges i documentals de Televisió de Mallorca

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

Dijous 21 d’octubre

Conferència:

CNT, 100 anys de lluita

A càrrec de:

– Dolors Marín Silvestre, historiadora llibertària. Presentant CNT, història d’un sindicat.

– Albert Herranz Hammer, membre del Grup d’Estudis Llibertaris «Els Oblidats». Presentant La CNT a les Illes (1910-1975).

– Pere Josep García Munar, membre del Grup d’Estudis Llibertaris «Els Oblidats». Presentant La CNT mallorquinadurant la Transició espanyola.

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

Divendres 22 d’octubre

Presentació del llibre:

– Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936

A càrrec del seu autor Xavier Díez.

Sala SACMA (Manacor), a les 20.00 hores

Dissabte 23 d’octubre

Estrena de la pel·lícula:

Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera

Presentació a càrrec de Valentí Figueres, director de la pel·lícula

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

Diumenge 24 d’octubre

Gala de cloenda per al finançament econòmic de les Jornades

Teatre Municipal de Manacor (Manacor), a les 19.00 hores

Adreces dels llocs:

Sala SACMA: Bosch, 5 (Manacor)

Ateneu Llibertari Estel Negre / CNT: Palau Reial, 9, 2n (Palma)

Centre Cultural «Es Jonquet»: Terrer, 10 (Palma)

Teatre Municipal de Manacor: Avinguda del Parc s/n (Manacor)

Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre / CNT-Palma / Cultura Obrera

Segell de la F. L. d’Inca (1982). Segells Històrics – 4 –

F.L. Inca CNT 1982.

Si algú té algun tipus d’informació referent a la F. L. d’Inca dels anys de la transició agrairíem que es posés en contacte amb nosaltres a aquest mateix bloc o a elsoblidats@gmail.com

Surt l’Agenda Llibertària 2011

Ja de tenim l’Agenda Llibertària 2011.

El Preu de venda al públic de l’Agenda Llibertària és de 8 euros.

A partir de 10 agendes fem el 30% de descompte i nosaltres paguem les despeses d’enviament. Pagaments contra reembossament o dipòsit segons la comanda. Per menys de 10 agendes cobrem les despeses d’enviament pel que recomanem que la compreu a la distri, sindicat o ateneu que tinguis més proper.

Comandes:

Tel. 938 216 747
agenda@berguedallibertari.org

veure

XIII Marxa-Homenatge als Maquis 2010

Des de 1998 s’organitzen tot un seguit d’actes en homenatge als maquis, els guerrillers antifranquistes que després de la guerra civil espanyola van continuar la lluita contra el règim, atemptant contra les seves infraestructures i interessos econòmics. La història oficial de l’actual “democràcia” els ha condemnat a l’oblit (especialment als maquis llibertaris i anarquistes), de la mateixa manera com el règim de llavors els va catalogar de vàndals terroristes.

info