Posted tagged ‘Historia’

Ressenya Els Invisibles.

Novembre 6, 2011

Nova ressenya a la revista Serra d’Or del llibre “Els invisibles: diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris a les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952”. Novembre 2011.

19 de juliol 1936 – 2011: 75 anys de la Revolució

Juliol 19, 2011

Avui es compleixen 75 anys de la Revolució Llibertària. Aprofitam per enllaçar un vídeo documental amb imatges d’aquells dies de la Barcelona revolucionària.

 

Presentació de: Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum I: Mallorca (1869-1952).

Juny 13, 2011

Benvolguts,

tenim el plaer de conviar-vos a la presentació dijous dia 16 de juny a les 19:00h. del nou llibre del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats,

Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum I: Mallorca (1869-1952). Editat per Edicions del Moixet Demagog.

La presentació serà a la Biblioteca pública de Can Sales (Plaça Porta Santa Catalina, 24).

A l’acte hi intervendran Mariantònia Oliver, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de le Memòria Històrica de Mallorca, David Fernández, secretari general de la CNT a Mallorca, un representant del periòdic Cultura Obrera i Jorge M. del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats.

Hi esteu tots convidats.

—————

Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum I: Mallorca (1869-1952) és el primer volum d’un projecte ambiciós que pretén treure de l’anonimat històric les organitzacions i els militants llibertaris de les Illes Balears essent aquest primer volum dedicat a l’illa de Mallorca. El diccionari conté nombroses entrades relacionades amb el moviment llibertari mallorquí comprés entre els anys 1869 i 1952 i significa una fita per a l’estudi de les idees i el moviment obrer llibertari. És un diccionari que recull a milers d’anarquistes mallorquins i les seves organitzacions, protagonistes del su temps, que han quedat al marge de la història, que no surten als llibres i que són els grans oblidats de la memòria històrica. Amb aquest diccionari pretenem posar nom a tots aquests invisibles. Persones que baix l’idel llibertari lluitaren per a construïr un món millor.

Ha sortit Els Invisibles.Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952.

Juny 1, 2011

Ja tenim el nou llibre del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats:

Els Invisibles.Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952. Coeditat per Edicions del Moixet Demagog i el Grup d’Estudis Llibertaris els Oblidats.

El llibre consta de gairebé 200 pàgines i milers d’entrades dels militants, organitzacions, òrgans de premsa… de l’anarquisme mallorquí. Comença amb l’arribada de l’anarquisme a l’illa allà pel 1869 i acaba al 1952, any de la mort de Pere Adrover “El Yayo”.

Volem agrair a totes les persones i organitzacions que, mitjançant la seva aportació econòmica (comprant el diccionari per avançat) i la difusió d’aquesta subscripció, han fet possible aquest projecte autogestionat. Sense ells la nostra feina de molts anys no hagués vist la llum. Dir-los a tots que en uns dies començarem els enviaments. Gràcies també a en Santi, per l’immillorable feina en la maquetació.

Aquests dies anirem ampliant la informació en propers articles a aquest mateix bloc. A tots els que volgueu adquirir el llibre, podeu fer-ho escrivint-nos un correu a elsoblidats@gmail.com i així ens evitam els intermediaris (llibreries+distribuidores).

Ressenya publicada a Serra d’Or. Maig 2011.

Mai 26, 2011
Ressenya Serra d'Or, maig 2011.

Ressenya Serra d'Or, maig 2011.

Les tombes de Durruti, Ascaso i Ferrer i Guàrdia

Març 16, 2011

Avui penjam aquest document radiofònic del programa “Polvo eres” de RNE5 del 16 de març de 2011.

http://www.rtve.es/swf/4.0.8/RTVEPlayerAudio.swf

Si el reproductor dona problemes podeu escoltar-ho aquí: PROGRAMA

El cine libertario: cuando las películas hacen historia

febrer 15, 2011

En motiu de la nominació a un dels millors curtmetratges documentals dels Premis Goya, enllaçam el tràiler.

http://www.elmundo.es/especiales/premios_goya/2011/traileres/el_cine_libertario.html

SINOPSIS:

Al estallar la guerra civil española en julio de 1936, el sindicato anarquista CNT socializó la industria del cine en España. En Madrid y Barcelona los trabajadores del cine asumieron a través del sindicato los bienes de producción y se produjeron numerosas películas. Esto dio lugar a un período único que no se ha vuelto a producir en ninguna otra cinematografía mundial. Pese a que el país estaba sumido en una cruenta guerra, entre 1936 y 1938 se rodaron y estrenaron películas de muy variada temática: dramas sociales, comedias musicales, filmes de denuncia, documentales bélicos…. componen un variado mosaico que da lugar a uno de los momentos más insólitos y originales de la cinematografía española. A través de las voces de distintos expertos, así como del testimonio en primera persona del director de fotografía y restaurador español Juan Mariné, que inició su carrera en el cine trabajando en estas películas, el documental recorre cada una de las producciones que constituyen un legado excepcional de la cinematografía española. Fue un periodo muy efímero durante el cual los guionistas, los directores, los técnicos y los actores españoles demostraron una de las máximas del mundo del espectáculo: pese a los bombardeos, el hambre y el drama de la guerra, el espectáculo debía continuar, y continuó.

 

Poetes en temps de revolta. Barcelona, 1936-1939.

gener 31, 2011

El divendres 4 de febrer a les 20 hores a l’Ateneu Llibertari Estel Negre es presenta el llibre de Ferran Aisa, “Poetes en temps de revolta. Barcelona, 1936-1939” editat per Lleonard Muntaner.

Poetes en temps de revolta de Ferran Aisa és un passeig per la Barcelona revolucionària que viu apassionadament el temps de guerra contra el feixisme. És una mostra de la vitalitat del poble vers les dificultats del moment que són superades a base de fe amb l’ésser humà, i ho fa a través de la cultura i de la poesia. És el compromís solidari d’artistes, intel·lectuals i poetes amb el poble que està defensant la llibertat al front o a la rereguarda.

Barcelona durant la guerra civil va esdevenir un marc idoni pels recitals poètics: actors, actrius, rapsodes, poetes, milicians i soldats aficionats a les lletres feien arribar a tothom la paraula esdevinguda vers. I, en aquesta tasca lírica, van destacar tant organismes com la Institució de les Lletres Catalanes com els grups literaris Oasi, Sagetes roges, Alba roja, Aurora roja, La Lira, així com els elencs teatrals i grups culturals d’ateneus, sindicats, partits polítics, agrupacions juvenils, moviment de dones. Els teatres, els ateneus, els casals, les places, les casernes, els hospitals, les trinxeres foren l’escenari on ressonà la sensibilitat de la paraula poètica. La veu del poeta fou una esperança testimoniada en els recitals celebrats en ocasió d’homenatges, festes benèfiques, actes culturals i fets solidaris antifeixistes.

Exposició 100 anys d’anarcosindicalisme

gener 30, 2011

Què: Fins al 15 de febrer es pot veure al Museu d’Història de Catalunya l’exposició 100 anys d’anarcosindicalisme, que repassa un centenari d’anarcosindicalisme, moviment sindical de caràcter revolucionari i orientació anarquista, que lluita no tan sols per la millora de les condicions laborals dels treballadors, sinó també per la revolució social entesa com l’exercici de la llibertat com un dret inalienable. Amb aquesta mostra la Confederació General de Treballadors (CGT) pretén explicar el fenomen i reconèixer els militants del moviment.

Tríptic

On: Museu d’Història de Catalunya (Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona).

Quan: De dimarts a dissabte de 10:00 h a 19:00 h (dimecres fins a les 20:00 h). Diumenges i festius de 10:00 h a 14:30 h.

Informació estreta de l’agenda de la revista històrica.cat

Alejandro Lerroux i els anarquistes

Desembre 23, 2010

Álvarez Junco, José: Alejandro Lerroux. El emperador del Paralelo. Madrid, Síntesis, 2005.

Recomanació de la lectura: Alejandro Lerroux. El emperador del Paralelo.

Aquesta obra de l’historiador José Álvarez Junco va més enllà de ser una simple biografia, ens parla de la transformació política de l’Espanya convulsa de finals del segle XIX i principis del segle XX agafant com a protagonista principal al republicà Alejandro Lerroux, personatge el qual des de jove es sumà a les files republicanes de Ruiz Zorrilla. Després de la mort d’aquest el 1895, Lerroux orientà el republicanisme radical cap a una altra direcció més moderna, l’estratègia ara no era la conspiració militar sinó la captació de les masses. Lerroux triomfà popularment entre les classes treballadores de la Barcelona de principi del segle XX, d’aquí que es convertís en l’Emperador del Paral·lel. La seva radicalitat política anà minvant i evolucionà cap al republicanisme de dretes, durant la Segona República pujà al govern on governà juntament amb la dreta de la CEDA. El 1935 hagué de posar fi a la seva carrera política desgastada pels nombrosos casos de corrupció, el conegut cas de l’estraperlo fou el que finalment feu posar punt i final a la seva carrera.

El que ens interessa d’aquesta obra d’Álvarez Junco i que per això us recomanem, son els distints capítols que parlen d’anarquisme. El cert és que Lerroux des de la seva plataforma periodística El Progreso encapçalà la defensa dels anarquistes processats de Monjuich el 1897 a causa de l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona el dia del Corpus Christi (1896). A partir d’aquest moment hi ha certa sintonia entre Lerroux i els anarquistes, no serà estrany veure com Federico Urales participa en articles en el diari de Lerroux. També es interessat veure la relació que mantingué Lerroux amb Ferrer i Guàrdia, o amb altres personatges anarquistes com Pedro Vallina, Malato, Estevánez, etc. tots aquests intentaren fer trontollar la monarquia espanyola a partir de 1902 quan començaren a conspirar a París. Junts prepararen els famosos atemptats contra el rei Alfons XIII, el 1905 a París i el 1906 a Madrid el dia de la seva boda. Els unia tant als republicans radicals de Lerroux com als anarquistes acabar amb la monarquia, creien que a la mor del rei li seguiria la revolució, cosa que mai va passar. Després dels successos de la Setmana Tràgica (1909) serà difícil tornar a trobar un Lerroux radical i la seva figura evolucionarà cap al conservadurisme republicà.

Aleshores ens interessa rescatar de l’obra d’Álvarez Junco aquests capítols que parlen de l’entramat revolucionari que es respirava a l’Espanya de finals del segle XIX i principi dels XX on Lerroux mantenia unes relacions molt pròximes al món anarquista, que ja mai més es tornà a repetir, sobretot des de que Lerroux començà a participà en el joc parlamentari.

C.M.

Alejandro Lerroux

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933.

Desembre 19, 2010

Avui presentam una sèrie d’imatges corresponents a un carnet de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona de 1933. Aquest carnet va perteneixer a Ramón **** Llupia, membre del Sindicat de la Construcció de la CNT barcelonina. En aquells moments era peó de picapedrer.

Son molt interessants les darreres pàgines del carnet on s’explica breument el fet de ser a un sindicat com la CNT i es donen una sèrie de consignes per a motivar als treballadors cap a la lluita.

Aquest carnet no està complet i en breu publicarem la segona part, que estava composta pels estatuts de la CNT.

Carnet de la CNT, Barcelona 1933.

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (I)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (II)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (III)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (IV)

Aquest carnet ha estat enviat al grup per part de l’historiador Juan Negreira.

Segells dels Sindicats de Telecomunicació, Ensenyança i Comerç de la F. L. de Palma de CNT. Segells Històrics – 8 –

Desembre 10, 2010

Publicam una nova sèrie de segells referents a sindicats adscrits a la Federació Local de Palma de la CNT durant la Transició.

El primer de tots fa referència al Sindicat de Comerç. al 1979. Aquest sindicat no va estar actiu molt de temps i no se li coneixen grans conflictes laborals.

El segon segell és del Sindicat de Telecomunicació, de 1981. Aquest sindicat tingué vàries etapes i anà agrupant diverses seccions com la de Correus, Telègrafs i Telefònica, entre altres. Probablement la que més força i pes sindical tingué fou la de Telefònica, que va estar activa en diferents períodes durant aquells anys. Tant les seccions de Correus com la de Telefònica, així com el sindicat, tregueren varis nombres de diverses revistes: Telecomunicación CNT, Correos Libertario

El tercer segell correspon al sindicat d’Ensenyança d’una data tant primerenca com el 1977. Aquest sindicat fou un dels impulsors de la creació de la F. L. de Palma de la CNT i un dels més actius durant els primers anys. En ell s’hi agrupaven des de mestres, professors fins a estudiants. Les Joventuts Llibertàries fins i tot ingressaren en aquest sindicat. Destaquem la publicació d’una revista anomenada Aire Lliure, completament en català.

Sindicat de Comerç, F.L. Palma, CNT. 1979.

Sindicat de Telecomunicació, F.L. Palma, CNT. 1981.

Sindicat d'Ensenyança, F.L. Palma, CNT. 1977.

CNT, cent anys sembrant roses de foc a la terra illenca

Desembre 9, 2010

CNT, cent anys sembrant roses de foc a la terra illenca
Enguany es commemora el centenari del naixement de la CNT, quan es va crear el 1919 en una Barcelona obrerista i llibertària
Diari de Balears, Ander Zurimendi | 09/12/2010


Deia el poeta Antonio Machado: “Incert és el futur, però encara ho és més el passat”. I és que reconstruir els temps passat, per abordar la història d’un sindicat com la CNT, és complicat. Ja han passat 100 anys d’ençà que centenars d’obrers llibertaris constituïren la CNT. Una trobada a Barcelona. Un octubre de 1910. I els darrers residus de la Setmana Tràgica encara flamejaven.

Aquest era el context en el qual nasqué la CNT, amb una classe obrera impulsada -paradoxalment- per la repressió de l’Exèrcit que tractava d’ofegar-la. A aquesta primera trobada, hi assistiren federacions sindicals de Mallorca, com ara la de Joan Ordines, en representació del sector de la construcció i els picapedrers, que tenia 910 afiliats a l’Illa.

Tal com explica Albert Herranz, membre del grup d’estudis Els Oblidats, “el moviment obrer a Mallorca tendia més al socialisme que no pas als llibertaris”. Ara bé, “l’aparició de la CNT féu trontollar aquesta tendència”.
L’any 1919, per exemple, veia la llum el periòdic Cultura Obrera, en la que seria la seva segona època (que arribaria a un tiratge de 4.000 exemplars).

Però probablement sigui a Inca on l’anarcosindicalisme arrelà amb més força. No debades, la capital del Raiguer encara és considerada “el bressol de l’anarquisme” a les Illes. Herranz prossegueix: “Cal entendre que Inca era molt distinta de com és ara. Tenia molta indústria. I una prova de la influència que la CNT tenia a Inca és que la UGT no es constituí allà fins al 1936”.

Molts d’anys abans, en concret el 1913, Mallorca rebé una visita inesperada. Era la “del noi del sucre”, Salvador Seguí, que féu una gira de conferències per distints indrets de Mallorca. Aquesta visita generà més relació amb els anarquistes de Barcelona, que tot i la proximitat geogràfica queia molt lluny en aquells principi de segle.
L’arribada del “noi del sucre” no fou un fet aïllat en la seva relació amb les Illes. “També viatjà a Menorca, on, a més a més, estigué empresonat durant els anys 20 a la la Mola”, segons concreta l’estudiós Herranz.

Però un dels anys més convulsos (i interessants per la lluita obrera) arribaria el 1919. I és que un any abans, Miquel Cabotà havia estat assassinat durant els dies de Carnestoltes. Així que en la celebració d’aquestes festes, l’any següent, tornaren els incidents en record la mort de Cabotà, que incendiaren Inca. El 20 de febrer, per exemple, la població famolenca saquejava diversos magatzems d’aliments. “En entrar-hi, hi trobaren quilos i quilos de queviures, però que els empresaris estaven a l’espera per especular-hi més tard”. La revolta adquirí tals dimensions que l’Exèrcit ocupava Inca el 24 de febrer. I si bé la situació es calmà en un primer moment, els connats de revolta i saquejos es repeteixen el mes d’abril, quan finalment els principals dirigents obrers (socialistes i llibertaris, indistintament) foren detinguts.

El moviment obrer d’àmbit llibertari, per tant, s’enfortí durant els anys 20 i 30. Fins que el cop d’estat feixista decapità les esquerres a Mallorca, el fosc any 36. Resulta difícil documentar l’activitat de la CNT durant la dictadura (en part per la clandestinitat, en part perquè l’activitat era substancialment menor). Ara bé, la CNT recupera protagonisme els anys 60 (i especialment els 70). L’any 76, per exemple, la CNT es refundada en l’àmbit estatal. No obstant això, un any més tard, els sindicats eren oficialment legalitzats.

Segons Pere J. Garcia Munar, membre del grup Els Oblidats que ha estudiat el període de la Transició, “a Mallorca els llibertaris s’involucraren amb força al moviment ecologista (com ara a la defensa de la Dragonera)”. Més tard també s’oposarien a la construcció de l’autopista Palma-Inca. Però cal destacar una lluita laboral en concret: l’hotel Lotus. I és que l’any 1978, la plantilla de l’hotel decideix prescindir del comitè d’empresa i munta una assemblea de treballadors. El 1979 van més lluny: rebutgen el conveni autonòmic per a l’hosteleria i inicien un període de vagues per assolir-ne un de propi de l’empresa.

Aquesta lluita marcaria un camí en l’anomenat sindicalisme combatiu, enfront del “pactisme” que caracteritzarà CCOOi UGT històricament. En aquesta línia arriba l’escissió de la CGT, formada pels membres de la CNT que sí volien presentar-se a les eleccions sindicals, assolir delegats i fins i tot pagar alliberats de l’organització.
Per això els anys 80 foren durs (no tan sols per l’escissió, sinó la despolitització de la societat). Però el moviment llibertari viu la seva particular primavera en la darrera dècada. El fenomen de l’okupació és un bon exemple.
Com deia la historiadora Dolors Marín Silvestre, “les cases ocupes d’ara són els ateneus de principi de segle, s’aferren a la cultura, a l’avantguarda, a una alternativa”. Deu ser allà, als ateneus i cases ocupes, on guarden les llavors per sembrar més roses de foc a la terra illenca.

Segell del Sindicat Únic de la CNT de Maó, 1936. Segells històrics -7-

Novembre 28, 2010

Segell de la CNT de Maó, 1936.

Vos presentam un altre segell d’aquests que podeu anar vegent per la nostra pàgina. Aquest segell ha estat enviat al grup per part de l’historiador Juan Negreira.

Es tracta d’un segell del Sindicat Únic de la CNT de Maó de 1936. La CNT a Menorca fou un dels sindicats que van tenir un paper molt destacat durant la Segona República i la Guerra Civil. Per aprofundir en el tema:

-CARDONA, Florià, Episodis de la Menorca llibertària, Ateneu Llibertari Estel Negre, Palma, 2005. Comprar.

-MARTIN, Ignacio, Conflicto social y pensamiento anarquista en Menorca (1897-1936), Edicions del Moixet Demagog, Palma, 2007.  Comprar.

 

¿Te acuerdas? Un siglo de lucha de la CNT

Octubre 19, 2010

Los sindicatos hoy son actores fundamentales de las relaciones laborales, pero NO siempre ha sido así. Hace 100 años, cuando nació la CNT, había que explicar su utilidad y funcionamiento. La CNT, el sindicato de los anarquistas, ha vivido momentos de apogeo y años más débiles.