Arxivar per Agost 2011

Presentació del Cultura Obrera i tertúlia sobre la violència del poder

Agost 31, 2011

Des del col·lectiu editor de Cultura Obrera
us convidam a la presentació del nou número
del periòdic i de la posterior tertúlia
que durem a terme el pròxim divendres
dia 2 de setembre al nou CSOA Sa Foneta
al nº 10 de la Plaça d’Espanya, de Ciutat.
Atentament,
Redacció Cultura Obrera

Anuncis

Els invisibles a la Setmana Tràgica d’Antoni Serra (UH 28-8-11)

Agost 29, 2011

Mitjans de comunicació alternatius i l’anarquisme a Mallorca

Agost 16, 2011

Ens han convidat a assistir a unes jornades sobre mitjans de comunicació alternatius i l’anarquisme a Mallorca organitzades pel periòdic Cultura Obrera a Campos dia 25 d’agost al Centre Cultura Polivalent. A l’acte es presentarà el Grup d’Estudis Llibertaris els Oblidats amés dels nostres dos últims llibres:

– Cent anys construint llibertat. La CNT a Mallorca 1910-2010

– Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952.

L’acte el presentaran na Catalina Martorell i na Dolors Marín, membres del grup.

També podreu trobar-hi altres llibres editats pel grup Els Oblidats com l’editorial Edicions del Moixet Demagog.

Per altre banda, en el marc d’aquestes jornades, dia 18 hi ha una taula redona i un debat sobre els mitjans de comunicació alternatius a Mallorca amb representants del Cultura Obrera, Contrainfo Mallorca i Ràdio 77.

Els Montseny/Mañe: un laboratori de les idees.

Agost 8, 2011

Presentació del llibre

Els Montseny/Mañe: un laboratori de les idees.

Amb la presència de Salvador Palomar i Dolors Marín (autors).

Dilluns dia 22 d’agost de 2011 a les 20h. a l’Ateneu Llibertari Estel Negre

 


***

Frederica Montseny té ja unes quantes biografies sobre la seva persona i obra; potser ens falta una bona edició crítica dels seus textos o almenys una bona antologia, però la resta podem dir que la tenim més que completada després d’un any de bones edicions en aquest aspecte. El seu pare i l seva mare, en canvi, no tenien fins ara una obra accessible per, precisament, fer-nos-els accessibles i tenir clar que la seva importància no té res a veure, tot i  que es va veure reforçada sense cap mena de dubte, amb el fet de ser els progenitors de la lleona.

Joan Montseny (que signava Federico Urales) i Teresa Mañé (que signava Soledad Gustavo) són dues figures cabdals de l’anarquisme català i europeu dels darrers segles, tant per la seva vida completament dedicada a la Idea com per la seva creació intel·lectual d’aproximació d’idees revolucionàries, tant anarquistes com esquerranes i lliurepensadores. Els dos són autors de la revista de referència de l’anarquisme ibèric i també de bona part de la intel·lectualitat del seu moment: La Revista Blanca. Una de les publicacions més importants que les esquerres de l’Estat espanyol han fet mai en la seva ja llarga història, i en aquest cas feta per anarquistes, que jo no entendria sense La Tramuntana abans ni amb la Soli després o amb La Lletra A encara després. Urales i Gustavo en van ser els autors, impressors, editors i escriptors, agombolant al seu recer tota una intel·lectualitat que veia en l’anarquisme un moviment innovador, alliberador i modern, quelcom molt allunyat de l’actualitat.

El llibre de la Dolors i el Salvador parteix d’una recerca en primeres fonts, en bona part com a conseqüència de la manca de treballs previs però també per la relació tan estreta entre els protagonistes de l’obra i la ciutat de Reus. El llibre reivindica les dues figures però no és pamfletari, deixant clar, per exemple, el paper bàsic de la Teresa Mañé en la feina intel·lectual del seu home. Fins ara, les poques obres que tractaven la seva tasca atribuïen a l’Urales la potència intel·lectual mentre la Mañé li feia d’assistent. D’intel·lectuals els dos anaven de bracet, tot i que la Teresa no participava de la bohèmia del Joan, però alhora ella s’ocupava de la faceta més prosaica i imprescindible: el manteniment econòmic, bàsic per desenvolupar l’altra.

Un laboratori de les idees és també un camí obert per transitar i investigar, perquè els dos autors ens llencen contínuament preguntes directes o indirectes que a mi personalment m’agradaria conèixer en forma de respostes més o menys complexes. Així que ja ho sabeu, historiadors i historiadors, aquelles i aquells que vulgueu conèixer la història dels Països Catalans, llegiu aquest llibre; i si encara no sabeu quin tema agafar per a la vostra tesi, agafeu-ne qualsevol pàgina i poseu-vos-hi que tot està per fer i tot s’ha d’historiar.

Extret de Ateneu Llibertari Estel Negre

Francisco Olaya: Comunicat del SOV de la CNT de Jaén

Agost 5, 2011

Ens ha arribat aquest comunicat del sindicat d’Oficis Varis de la CNT de Jaén. Ens sembla una bona iniciativa i un homenatge ben adient:

El Sindicato de Oficios Varios de Jaén de la CNT-AIT ha decidido en asamblea poner el nombre de Francisco Olaya a la biblioteca de nuestro local, que esperamos inaugurar pronto. Eso supone una gran responsabilidad, pues esperamos que nuestro amor por la cultura y la lectura se traduzca en un espacio digno del nombre que hemos decidido darle.

Y es que la labor de Francisco Olaya en favor de la cultura libertaria será difícil de igual. Anarquista de Linares, miliciano de la cultura, historiador, exiliado en Francia… Su muerte hace unos meses nos ha dejado un poco más solos, si bien es cierto que su ejemplo y su trabajo, sobre todo en el ámbito de la investigación histórica, seguirán ofreciendo frutos durante mucho tiempo.

Para nosotros y nosotras, la mayoría jóvenes anarcosindicalistas de Jaén, es un orgullo defender la memoria de los nuestros, de los hombres y mujeres que defendieron el ideal libertario durante toda su vida, peleando en todos los frentes posibles. Francisco Olaya fue uno de ellos. Quisieramos seguir su ejemplo de coherente perseverancia.

Así mismo, animamos a todos y todas a que conozcáis su obra y a que veáis “El violento oficio de la historia”, un interesante documental sobre su vida y su trabajo cuyo link os facilitamos