[Crònica] La incansable tasca de recuperar la història oblidada de l’anarquisme illenc

Font: Contrainfo

timthumb.php

El passat dijous 18 d’abril va tenir lloc a transitant la xerrada “Recuperant la història dels invisibles”, a càrrec del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats. L’activitat estava emmarcada dins la programació “Sant Jordi surt de la cova”, realitzat conjuntament per quatre llibreries joves i amb ganes d’aportar un llibre crític i una programació artística, cultural i política a Ciutat (Los Oficios Terrestres + Ideari + Drac Màgic + transitant).

Els Oblidats són un grup d’històriadors i investigadors que fa temps, i fora del marc acadèmic, estan reescrivint la història dels que mai no han tengut poder. Fan una recerca centrada en la recuperació de la memòria històrica del moviment llibertari a les Illes Balears.

La xerrada la va obrir Catalina Martorell que, en primer lloc, presentà el grup, que porta cinc anys amb la tasca de recuperar i divulgar la història de l’anarquisme balear, fins al moment, amagada, invisible i oblidada; d’aquí el nom del col·lectiu. A més, destacà ser un grup autogestionat i al marge de la Universitat.

Tot seguit, Martorell enumerà i explicà les diferents publicacions que ha duit a terme el col·lectiu ens els darrer mesos. Un dels primers projectes fou l’elaboració d’un diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les illes, i el primer volum, d’un total de tres, va veure la llum al 2011. També, apropant-se la celebració del centenari del sindicat CNT, el 2010 nasqué Cent anys construint llibertat: la CNT a Mallorca 1910/2010.

Una altra línia de treball que han duit a terme Els Oblidats ha estat la recuperació de textos antics elaborats per llibertaris mallorquins o bé forans, però que també tenen a veure amb l’anarquisme illenc com Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo el terror fascista, de Manuel Pérez, Violeta, de Miquel Beltran Alomar, i, Mussolini a la conquista de las Baleares, de Camilo Berneri, que es tracta d’una reedició de l’obra publicada durant la Guerra Civil, que demostra les intencions de la Itàlia feixista de conquerir les illes.

Com a grup, Martorell destacà el rigor de les seves investigacions i la recerca de fonts primàries a arxius, hemeroteques i premsa obrera per tal d’emplenar el buit historiogràfic que pateix l’anarquisme en el món acadèmic.

Posteriorment, Dolors Marin volgué expressar la filosofia del grup i la necessitat de la feina investigadora que realitza. Marin, professora de secundària, explicà com els llibres de text d’història són relats sexistes, bèl·lics i monàrquics. Criticà també com aquests llibres redueixen la història de la dona i no li atribueixen treball fins al segle XIX. Tot això és fruit d’una comprensió parcial de la història, en part, culpa de l’ensenyament superior. Marin projectà una dura i encertada crítica cap al món acadèmic i el gran buit historiogràfic que deixa el pas per la Universitat, sobretot en relació amb temes com la història de les dones, de les localitats… Així, el grup pretén crear nous models de recerca a partir d’allò que no s’ha après a la Universitat -i d’allò que sí s’ha après i no es vol seguir-, per recórrer, més aviat, a l’”escola de la vida”, a un estudi de la història de manera autodidàctica i atenent a altres mètodes com els que ens aporta, per exemple, l’antropologia.

D’altra banda, la investigadora posà de manifest com la història és alguna cosa més que una simple enumeració cronològica d’anècdotes, d’esdeveniments passats. En lloc d’això apuntà a la passió de saber com s’organitzaven els nostres repadrins i com tractaven els seus problemes, que molts es repeteixen avui dia. Parlà del maqui Ramon Vila Capdevila, de com l’interès de la història es remunta, més aviat, a poder comprendre perquè moria ja a l’any 63 a les muntanyes catalanes.

Marin coincidí amb Martorell i assenyalà el gran buit que tenim de la Història, i com hi ha grans relats que se’ns escapen, perquè no ha interessat transmetre-los. És el cas, per exemple, del gran silenci acadèmic que hi ha entorn del projecte alternatiu d’economia que es donà a diversos llocs de l’Estat entre els 1936 i 1937.

Finalment, l’acte seguí amb la participació al debat del públic. Es tractaren diferent temàtiques, com el paper de la dona a la història, el llenguatge no sexista, la recerca d’un mètode per a la recerca historiogràfica i altres preguntes i consideracions d’interès entorn de la tasca del grup Els Oblidats.

Anuncis
Explore posts in the same categories: Història del moviment llibertari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: