Archive for the ‘Història del moviment llibertari’ category

La història dels oblidats, la que no surt als llibres de text

Mai 19, 2013

+ info

Els Oblidats a la XVI Marxa-Homenatge als Maquis, 2013

Mai 19, 2013

Desena Ofensiva contra l’oblit

Pujalt, Gàver i Veciana (La Segarra i l’Anoia)
Exèrcit Popular – Maquis – Grups Autònoms

Dissabte, 8 de juny

Pujalt -Memorial de l’Exèrcit Popular-
A partir de les 9:30 h rebuda dels i les participants.

10 h Inauguració de les jornades.

10.15 h Projecció i ruta comentada (2:30 h)

13 h Sortida cap a Gàver.

13.30 h Dinar campestre (*) a la Font de Gàver on neix el riu Sió.

16 h Inauguració d’una placa al cementiri vell, en homenatge als dos maquis enterrats allà. Parlaran els historiadors Jordi Oliva Llorens i Ferran Sánchez Agustí.

17 h Recital musico-poètic de Jaume Arnella.

18 h Arribada a la Casa Colònies Molí de la Roda -Veciana-.

19 h Presentació del llibre El duende del Maquis sobre Jesús Martínez Maluenda El Maño, a càrrec del seu autor Jaume Serra.

21:30 h Sopar.

23 h Concert “X Maquis Rock” amb Adult tarat (Igualada), Los Moulineros (Tolosa de Occitània), Harlock (Terres de Ponent).

Diumenge, 9 de juny

9:30 h Esmorzar.

11 h Presentació i projecció del futur DVD amb imatges i vídeos dels deu anys d’Ofensiva Contra l’Oblit, i de l’exposició dissenys de samarretes sobre maquis a càrrec dels membres del Col·lectiu A les Trinxeres.

12 h Xerrada a càrrec del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats (Mallorca).

14 h Dinar.

16 h Presentació de l’exposició sobre Agustín Rueda, i del llibre Grups Autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica a càrrec del seu autor Joni D.

18h Intervenció poètica de Curtis i Krònia.

19h Clausura de les Jornades

Notes:

Places Limitades.

Preu únic: 50 euros (inclou una nit d’allotjament, un sopar, un esmorzar i un dinar). El preu per menors de 5 anys: 25 euros.

Cal fer ingrés al Triodos Bank número de compte 1491 0001 28 1008504522 indicant el nom i els cognoms dels inscrits.

Atenció: no es podrà pagar a la casa de colònies. Preus únics, no es poden fer pagaments parcials.

(*) No inclòs. Hi haurà servei d’entrepans i begudes a càrrec de la Negrita.

S’ha de portar tovallola i sac de dormir o llençols.

Per més informació i inscripció: maquisponent@gmail.com

Organitza: COL·LECTIU A LES TRINXERES

Col·labora: XVI MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS

Informació en diferents webs:

Marxa Homenatge als Maquis

http://www.marxa-maquis.org

Col·lectiu A les Trinxeres

http://www.nodo50.org/alestrinx

alestrinx.blogspot.com

http://www.myspace.com/collectiualestrinxeres

Memorial de l’Exèrcit Popular

http://www.exercitpopular.org

Poble Estaràs – Gàver

http://estaras.ddl.net/secciodinamica.php?id=371&id_seccio=5216

Casa Colònies Molí de la Roda

http://www.altaanoia.info/cat/Allotjaments/Casa-de-Colonies-Moli-de-la-Roda-Nou-La-Salle

Els Oblidats. Grup d’Estudis Llibertaris

elsoblidats.wordpress.com/

Noticies del front

noticiesdelfront.blogspot.com.es

Virus Editorial

http://www.viruseditorial.net

Grup Punk Rock Adult Tarat

http://www.myspace.com/adulttarat

Harlock

http://www.harlock.es

Jaume Arnella

http://www.jaumearnella.com

Ni Poetas Ni Rapsodas

http://www.curtisikronia.com

+info

Presentació del llibre “Liberto Callejas: l’anarquista incommovible”

Mai 16, 2013

El proper dia 22 de maig, a les 19,00 hores tindrà lloc, a la Llibreria Drac Màgic (Plaça dels Patins, Palma), la presentació del llibre de Josep Portella “Liberto Callejas: L’anarquista incommovible”, amb la presència i intervenció del propi autor. A més la companya del Grup d’Estudis Llibertaris ELS OBLIDATS Dolors Marin farà la introducció amb el tema “Al voltant de l’anarquia.

Tots i totes estau convidades

2013callejas

[Crònica] La incansable tasca de recuperar la història oblidada de l’anarquisme illenc

Abril 20, 2013

Font: Contrainfo

timthumb.php

El passat dijous 18 d’abril va tenir lloc a transitant la xerrada “Recuperant la història dels invisibles”, a càrrec del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats. L’activitat estava emmarcada dins la programació “Sant Jordi surt de la cova”, realitzat conjuntament per quatre llibreries joves i amb ganes d’aportar un llibre crític i una programació artística, cultural i política a Ciutat (Los Oficios Terrestres + Ideari + Drac Màgic + transitant).

Els Oblidats són un grup d’històriadors i investigadors que fa temps, i fora del marc acadèmic, estan reescrivint la història dels que mai no han tengut poder. Fan una recerca centrada en la recuperació de la memòria històrica del moviment llibertari a les Illes Balears.

La xerrada la va obrir Catalina Martorell que, en primer lloc, presentà el grup, que porta cinc anys amb la tasca de recuperar i divulgar la història de l’anarquisme balear, fins al moment, amagada, invisible i oblidada; d’aquí el nom del col·lectiu. A més, destacà ser un grup autogestionat i al marge de la Universitat.

Tot seguit, Martorell enumerà i explicà les diferents publicacions que ha duit a terme el col·lectiu ens els darrer mesos. Un dels primers projectes fou l’elaboració d’un diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les illes, i el primer volum, d’un total de tres, va veure la llum al 2011. També, apropant-se la celebració del centenari del sindicat CNT, el 2010 nasqué Cent anys construint llibertat: la CNT a Mallorca 1910/2010.

Una altra línia de treball que han duit a terme Els Oblidats ha estat la recuperació de textos antics elaborats per llibertaris mallorquins o bé forans, però que també tenen a veure amb l’anarquisme illenc com Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo el terror fascista, de Manuel Pérez, Violeta, de Miquel Beltran Alomar, i, Mussolini a la conquista de las Baleares, de Camilo Berneri, que es tracta d’una reedició de l’obra publicada durant la Guerra Civil, que demostra les intencions de la Itàlia feixista de conquerir les illes.

Com a grup, Martorell destacà el rigor de les seves investigacions i la recerca de fonts primàries a arxius, hemeroteques i premsa obrera per tal d’emplenar el buit historiogràfic que pateix l’anarquisme en el món acadèmic.

Posteriorment, Dolors Marin volgué expressar la filosofia del grup i la necessitat de la feina investigadora que realitza. Marin, professora de secundària, explicà com els llibres de text d’història són relats sexistes, bèl·lics i monàrquics. Criticà també com aquests llibres redueixen la història de la dona i no li atribueixen treball fins al segle XIX. Tot això és fruit d’una comprensió parcial de la història, en part, culpa de l’ensenyament superior. Marin projectà una dura i encertada crítica cap al món acadèmic i el gran buit historiogràfic que deixa el pas per la Universitat, sobretot en relació amb temes com la història de les dones, de les localitats… Així, el grup pretén crear nous models de recerca a partir d’allò que no s’ha après a la Universitat -i d’allò que sí s’ha après i no es vol seguir-, per recórrer, més aviat, a l’”escola de la vida”, a un estudi de la història de manera autodidàctica i atenent a altres mètodes com els que ens aporta, per exemple, l’antropologia.

D’altra banda, la investigadora posà de manifest com la història és alguna cosa més que una simple enumeració cronològica d’anècdotes, d’esdeveniments passats. En lloc d’això apuntà a la passió de saber com s’organitzaven els nostres repadrins i com tractaven els seus problemes, que molts es repeteixen avui dia. Parlà del maqui Ramon Vila Capdevila, de com l’interès de la història es remunta, més aviat, a poder comprendre perquè moria ja a l’any 63 a les muntanyes catalanes.

Marin coincidí amb Martorell i assenyalà el gran buit que tenim de la Història, i com hi ha grans relats que se’ns escapen, perquè no ha interessat transmetre-los. És el cas, per exemple, del gran silenci acadèmic que hi ha entorn del projecte alternatiu d’economia que es donà a diversos llocs de l’Estat entre els 1936 i 1937.

Finalment, l’acte seguí amb la participació al debat del públic. Es tractaren diferent temàtiques, com el paper de la dona a la història, el llenguatge no sexista, la recerca d’un mètode per a la recerca historiogràfica i altres preguntes i consideracions d’interès entorn de la tasca del grup Els Oblidats.

Recuperant la memòria dels invisibles”, xerrada a càrrec del grup d’estudis llibertaris Els Oblidats

Abril 16, 2013

Xerrada, 18 d’abril de 2013

+info

imatge_transitant

Dins de la programació “Sant Jordi surt de la cova“, que feim conjuntament quatre llibreries joves i amb ganes d’aportar un llibre crític i una programació artística, cultural i política a Ciutat (Los Oficios Terrestres + Ideari + Drac Màgic + transitant) presentem la xerrada:

“Recuperant la memòria dels invisibles”,  a càrrec del grup d’estudis llibertaris Els Oblidats

Els Oblidats, des de fora del marc acadèmic, fan una feina de recerca centrada en la recuperació de la memòria històrica del moviment llibertari a les Illes Balears. Amb una bona colla de publicacions a les seves esquenes (consulteu el seu web), són un grup de referència, tant aquí com a la resta de l’Estat.

Per altra banda, recordau que a transitant podeu els diferents llibres que ha tret aquets col.lectiu: a la secció de llibres de la nostra web podeu trobar la bibliografia disponible publicada per Els oblidats a través de l’editorial El Moixet Demagog.

Després de la xerrada s’obrirà un debat sobre el tema.

Les primeres revolucionàries mallorquines. Les dones surten al carrer i s’organitzen a la fàbrica!

Març 3, 2013

Col·laboració amb Contrainfo.cat Vuit mirades antipatriarcals per pensar un 8 de març combatiu.

El 25 de març de 1911 moriren 146 treballadores i 71 en resultaren ferides a causa d’un incendi ocorregut en un fàbrica tèxtil de Nova York. Aquest fet desencadenà la protesta contra la situació de precarietat laboral en què estaven sotmeses les treballadores.

La protesta s’estengué per distints països i a partir d’aquí es prengué consciència de la lluita en favor dels drets de la dona treballadora, és per això que a partir d’aquest succés tràgic es començà a commemorar el 8 de març com a dia internacional de la dona.

Però cal dir que ja feia anys, des de mitjan segle XIX, que les dones lluitaven  i reivindicaven els seus drets laborals i socials. De la mateixa manera que a la resta del món, a Mallorca començaren a deixar-se sentir veus rebels contra l’opressió per partida doble a la qual estaven exposades. Per una banda, l’opressió que patien al treball. De la mateixa manera que els seus companys, aquestes dones estaven explotades amb uns sous miserables –afegint que les dones guanyaven un terç manco respecte al salari de l’home-, treballaven 14 hores o més, habitaven a habitatges insalubres les quals molts cops no podien pagar… Així, els obrers i obreres d’aquella època també es veien obligats a enviar als seus fills a treballar des de ben prest a les fàbriques. A més, estaven exposats a patir accidents laborals que els podien deixar inutilitzats per tota la vida i enfonsats a viure en la misèria absoluta. De fet, a Mallorca, quan es crearen les primeres grans indústries  a la perifèria de Ciutat, eren nombrosos els casos d’accidents laborals que apareixien publicats a la premsa.

Per altra banda, pel fet de néixer dona romanien al llarg de la seva vida supeditades primer al seu pare –cap indiscutible de la família– i després al seu marit.  Davant aquest futur negre que els esperava, començaren a sorgir a Mallorca les primeres veus en contra del patriarcat així com també en contra de les condicions laborals i de vida a les quals es veien sotmeses.

D’aquestes dones poca cosa se’n sap. La història ha estat escrita des del poder, de manera que la història de les classes populars i obreres que lluitaren precisament contra el poder han estat silenciades durant molt de temps i en conseqüència també la història de les dones. Però foren moltes les dones i també homes que lluitaren en favor de la igualtat i més en general de l’emancipació social i destrucció del capitalisme.

Aquestes primeres obreristes de mitjan segle XIX romperen amb els esquemes tradicionals d’«àngel de la llar» dissenyat per la dona d’aquella època i que encara avui patim. En un món d’homes sortiren a la tribuna, al carrer, organitzaren a les dones de les fàbriques, etc. Totes elles, s’havien format als cercles i ateneus lliurepensadors, republicans, anticlericals, anarquistes, etc. que començaren a fer la seva irrupció dins la societat mallorquina del segle XIX. Les pàgines dels diaris d’aquella època ens parlen de la participació d’aquestes dones en la vida pública: participaven a les manifestacions, a les vagues, llegien discursos de propaganda als seus locals, acudien a les escoles obreristes, etc. A més, van tenir un paper molt destacat en la lluita contra les quintes: les mares, germanes, esposes veien com els homes de casa seva partien a la guerra, una guerra de la qual probablement no tornarien i amb què res tenien a veure. Les quintes eren un sistema de selecció dels joves que havien d’anar a fer el servei militar. Un sistema injust del qual les classes benestants se’n podien lliurar pagant una quantitat econòmica que no estava a l’abast de les butxaques dels obrers, que no els quedava més remei que partir al front de guerra.

La lluita d’aquestes dones s’encaminà sobretot a criticar el fanatisme de l’església catòlica. Dones com Magdalena Bonet -republicana intransigent, que predicà des de la tribuna i escrigué en els periòdics republicans i obreristes de l’època- no es cansaren de demostrar com l’església era la culpable de la ignorància que patien les dones.

Un altre protagonista fou el col·lectiu d’obreres costureres la «Virtud Social». Societat creada el 1870 i que abraçà les idees de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) de Marx i Bakunin. Elles reivindicaren millores laborals i socials, feren vagues i treballaren juntament amb els seus companys per escampar l’idea de la Revolució Social. En total foren una seixantena les dones que participaren dintre de la «Virtud Social»: una societat exclusivament femenina. D’aquí en destaca la presidenta Josefa Sánchez i altres com Francisca Vidal. Aquestes primeres obreristes mallorquines no estaven exemptes del que passava a la resta del món, ja als anys revolucionaris del Sexenni Democràtic (1868-1874) estaven dins l’òrbita més combativa, en deixaren constància les companyes internacionalistes de Madrid quan digueren que les mallorquines eren unes de les més ben organitzades i que més treballaven per l’emancipació de la classe obrera juntament amb les catalanes i saragossanes. Tenien contactes amb les grans revolucionaries del moment: Modesta Periu, Narcisa de la Paz, Consuelo Aragon, Amalia Domingo Soler, etc. Per això no ha d’estranyar que anys després siguin les mallorquines les que organitzin el Primer Congrés Femení Nacional (1883), congrés que l’Església mallorquina va aconseguir suspendre.

Ja per acabar, només dir que fa un parell d’anys es van començar a recuperar biografies de dones que tingueren un paper destacat dins la Segona República com el cas de les Roges del Molinar, entre elles Aurora Picornell, Matilde Landa –empresonada a Palma–, etc. Coneixem una mica també a les socialistes de Capdepera, la memòria de republicanes i també d’algunes llibertàries com Agnès Salvà que escamparen la flama anarquista a través dels ateneus organitzats durant la República. Però encara ens manca molt per conèixer.

Si la història de les veus femenines rebels de la Segona República fou esborrada, més esborrada roman la història d’aquestes primeres dones que reivindicaren millores socials i econòmiques i que somiaven en la transformació radical de la societat i sortiren per primer cop al carrer per fer-la possible. Potser sigui perquè no eren nobles, monges, beates, santes, esposes de militars o burgeses caritatives, és a dir, no són el que el poder ha considerat i considera dignes de ser filles il·lustres de Mallorca o a qui fer honor amb un nom de carrer o escola pública. Potser perquè foren les primeres dones que tant molestaren als sectors benestants: la noblesa terratinent, la burgesia capitalista, el clergat de la casulla d’or i de la panxa plena, etc.

Recuperar la història de les esclaves de la societat és necessari, gairebé imprescindible, per entendre qui som i com avançar cap a l’emancipació definitiva dels homes i les dones.

Catalina Martorell

Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats

Concentració demà dissabte a les 12.00 en solidaritat amb Rosi i David, delegats sindicals de CNT acomiadats a Mercadona

gener 18, 2013

Demà dissabte 19 de gener a les 12.00 hores la CNT ha convocat una concentració contra Mercadona (Manacor 22 / Palma), per l’acomiadament de David així com l’acomiadament de Rosi, delegats sindicals de CNT. Sobre tot la fem per Rosi que per denunciar a Inspecció de Treball a l’empresa l’han acomiadat. El seu cas és molt greu. L’últim any ha rebut pallisses de la seva parella tenint en aquests moments una ordre d’allunyament. A més com el cabró aquest es nega ara a passar-li la manutenció dels fills i Rosi està acomiadada i amb una hipoteca no té per donar-li de menjar als seus fills de 5 i 8 anys.

A aquesta situació a més cal sumar-li que per ordre judicial els treballadors/es que tenim afiliats/es dins l’empresa no podran estar present en aquest tipus de concentracions.

Si us plau necessitem gent per a la concentració. Qui vagi a venir que avisi amb un correu a: cnt-palma@cnt.es

El lloc de trobada és al sindicat a les 11.00 hores en punt per recollir els trastos i anar cap al lloc de la concentració.

CNT-AIT, SOD Palma

Secretaria d’Acció Sindical