Posted tagged ‘anarquisme’

Ressenya Els Invisibles.

Novembre 6, 2011

Nova ressenya a la revista Serra d’Or del llibre “Els invisibles: diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris a les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952”. Novembre 2011.

Presentació del Cultura Obrera i tertúlia sobre la violència del poder

Agost 31, 2011

Des del col·lectiu editor de Cultura Obrera
us convidam a la presentació del nou número
del periòdic i de la posterior tertúlia
que durem a terme el pròxim divendres
dia 2 de setembre al nou CSOA Sa Foneta
al nº 10 de la Plaça d’Espanya, de Ciutat.
Atentament,
Redacció Cultura Obrera

Els invisibles a la Setmana Tràgica d’Antoni Serra (UH 28-8-11)

Agost 29, 2011

Mitjans de comunicació alternatius i l’anarquisme a Mallorca

Agost 16, 2011

Ens han convidat a assistir a unes jornades sobre mitjans de comunicació alternatius i l’anarquisme a Mallorca organitzades pel periòdic Cultura Obrera a Campos dia 25 d’agost al Centre Cultura Polivalent. A l’acte es presentarà el Grup d’Estudis Llibertaris els Oblidats amés dels nostres dos últims llibres:

– Cent anys construint llibertat. La CNT a Mallorca 1910-2010

– Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952.

L’acte el presentaran na Catalina Martorell i na Dolors Marín, membres del grup.

També podreu trobar-hi altres llibres editats pel grup Els Oblidats com l’editorial Edicions del Moixet Demagog.

Per altre banda, en el marc d’aquestes jornades, dia 18 hi ha una taula redona i un debat sobre els mitjans de comunicació alternatius a Mallorca amb representants del Cultura Obrera, Contrainfo Mallorca i Ràdio 77.

Els Montseny/Mañe: un laboratori de les idees.

Agost 8, 2011

Presentació del llibre

Els Montseny/Mañe: un laboratori de les idees.

Amb la presència de Salvador Palomar i Dolors Marín (autors).

Dilluns dia 22 d’agost de 2011 a les 20h. a l’Ateneu Llibertari Estel Negre

 


***

Frederica Montseny té ja unes quantes biografies sobre la seva persona i obra; potser ens falta una bona edició crítica dels seus textos o almenys una bona antologia, però la resta podem dir que la tenim més que completada després d’un any de bones edicions en aquest aspecte. El seu pare i l seva mare, en canvi, no tenien fins ara una obra accessible per, precisament, fer-nos-els accessibles i tenir clar que la seva importància no té res a veure, tot i  que es va veure reforçada sense cap mena de dubte, amb el fet de ser els progenitors de la lleona.

Joan Montseny (que signava Federico Urales) i Teresa Mañé (que signava Soledad Gustavo) són dues figures cabdals de l’anarquisme català i europeu dels darrers segles, tant per la seva vida completament dedicada a la Idea com per la seva creació intel·lectual d’aproximació d’idees revolucionàries, tant anarquistes com esquerranes i lliurepensadores. Els dos són autors de la revista de referència de l’anarquisme ibèric i també de bona part de la intel·lectualitat del seu moment: La Revista Blanca. Una de les publicacions més importants que les esquerres de l’Estat espanyol han fet mai en la seva ja llarga història, i en aquest cas feta per anarquistes, que jo no entendria sense La Tramuntana abans ni amb la Soli després o amb La Lletra A encara després. Urales i Gustavo en van ser els autors, impressors, editors i escriptors, agombolant al seu recer tota una intel·lectualitat que veia en l’anarquisme un moviment innovador, alliberador i modern, quelcom molt allunyat de l’actualitat.

El llibre de la Dolors i el Salvador parteix d’una recerca en primeres fonts, en bona part com a conseqüència de la manca de treballs previs però també per la relació tan estreta entre els protagonistes de l’obra i la ciutat de Reus. El llibre reivindica les dues figures però no és pamfletari, deixant clar, per exemple, el paper bàsic de la Teresa Mañé en la feina intel·lectual del seu home. Fins ara, les poques obres que tractaven la seva tasca atribuïen a l’Urales la potència intel·lectual mentre la Mañé li feia d’assistent. D’intel·lectuals els dos anaven de bracet, tot i que la Teresa no participava de la bohèmia del Joan, però alhora ella s’ocupava de la faceta més prosaica i imprescindible: el manteniment econòmic, bàsic per desenvolupar l’altra.

Un laboratori de les idees és també un camí obert per transitar i investigar, perquè els dos autors ens llencen contínuament preguntes directes o indirectes que a mi personalment m’agradaria conèixer en forma de respostes més o menys complexes. Així que ja ho sabeu, historiadors i historiadors, aquelles i aquells que vulgueu conèixer la història dels Països Catalans, llegiu aquest llibre; i si encara no sabeu quin tema agafar per a la vostra tesi, agafeu-ne qualsevol pàgina i poseu-vos-hi que tot està per fer i tot s’ha d’historiar.

Extret de Ateneu Llibertari Estel Negre

19 de juliol 1936 – 2011: 75 anys de la Revolució

Juliol 19, 2011

Avui es compleixen 75 anys de la Revolució Llibertària. Aprofitam per enllaçar un vídeo documental amb imatges d’aquells dies de la Barcelona revolucionària.

 

Presentació de: Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum I: Mallorca (1869-1952).

Juny 13, 2011

Benvolguts,

tenim el plaer de conviar-vos a la presentació dijous dia 16 de juny a les 19:00h. del nou llibre del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats,

Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum I: Mallorca (1869-1952). Editat per Edicions del Moixet Demagog.

La presentació serà a la Biblioteca pública de Can Sales (Plaça Porta Santa Catalina, 24).

A l’acte hi intervendran Mariantònia Oliver, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de le Memòria Històrica de Mallorca, David Fernández, secretari general de la CNT a Mallorca, un representant del periòdic Cultura Obrera i Jorge M. del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats.

Hi esteu tots convidats.

—————

Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum I: Mallorca (1869-1952) és el primer volum d’un projecte ambiciós que pretén treure de l’anonimat històric les organitzacions i els militants llibertaris de les Illes Balears essent aquest primer volum dedicat a l’illa de Mallorca. El diccionari conté nombroses entrades relacionades amb el moviment llibertari mallorquí comprés entre els anys 1869 i 1952 i significa una fita per a l’estudi de les idees i el moviment obrer llibertari. És un diccionari que recull a milers d’anarquistes mallorquins i les seves organitzacions, protagonistes del su temps, que han quedat al marge de la història, que no surten als llibres i que són els grans oblidats de la memòria històrica. Amb aquest diccionari pretenem posar nom a tots aquests invisibles. Persones que baix l’idel llibertari lluitaren per a construïr un món millor.

Ha sortit Els Invisibles.Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952.

Juny 1, 2011

Ja tenim el nou llibre del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats:

Els Invisibles.Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952. Coeditat per Edicions del Moixet Demagog i el Grup d’Estudis Llibertaris els Oblidats.

El llibre consta de gairebé 200 pàgines i milers d’entrades dels militants, organitzacions, òrgans de premsa… de l’anarquisme mallorquí. Comença amb l’arribada de l’anarquisme a l’illa allà pel 1869 i acaba al 1952, any de la mort de Pere Adrover “El Yayo”.

Volem agrair a totes les persones i organitzacions que, mitjançant la seva aportació econòmica (comprant el diccionari per avançat) i la difusió d’aquesta subscripció, han fet possible aquest projecte autogestionat. Sense ells la nostra feina de molts anys no hagués vist la llum. Dir-los a tots que en uns dies començarem els enviaments. Gràcies també a en Santi, per l’immillorable feina en la maquetació.

Aquests dies anirem ampliant la informació en propers articles a aquest mateix bloc. A tots els que volgueu adquirir el llibre, podeu fer-ho escrivint-nos un correu a elsoblidats@gmail.com i així ens evitam els intermediaris (llibreries+distribuidores).

Ressenya publicada a Serra d’Or. Maig 2011.

Mai 26, 2011
Ressenya Serra d'Or, maig 2011.

Ressenya Serra d'Or, maig 2011.

DISSABTE 28 DE MAIG: ACTE INAUGURAL DEL MUR DE LA MEMÒRIA

Mai 24, 2011

L’Associació Memòria de Mallorca es complau en convidar-vos a l’Acte Inaugural del Mur de la Memòria,  que tindrà lloc el proper dissabte dia 28 de maig de 2011, a les 17 hores al Cementiri Municipal de Palma.

XI Mostra del Llibre Anarquista de València

Març 20, 2011

XI Mostra del Llibre Anarquista de València

XI MOSTRA DEL LLIBRE ANARQUISTA DE VALÈNCIA

 

Del 7 al 10 y del 14 al 17 de abril 2011

 

Estimados compañeros y compañeras:

 

Como en años anteriores, los colectivos que venimos organizando la Mostra del Llibre Anarquista de València, y los que se han incorporado de nuevas, nos dirigimos a cuantos colectivos, ateneos, distribuidoras y editoriales puedan tener interés en participar en dicho encuentro.
La convocatoria nace de la necesidad de que libros y materiales de interés, que desde el movimiento libertario y antiautoritario se van publicando cada año, puedan llegar a la gente con ganas de leer lo que se propone o reflexiona.
Este año pretendemos abrir la oferta a cualquier otra herramienta o medio de difusión de la Idea (radio, teatro, la red, pintura, poesía…), sin ánimo de cubrir todas las posibilidades pero sí dando cabida potencialmente a todas.
También buscamos que editoriales y distribuidoras alternativas podamos relacionarnos e intercambiar nuestros trabajos y experiencias.
Las necesidades que dieron pie al nacimiento de La Mostra continúan hoy tan vigentes como hace once años.
Sin unas reglas cerradas e inamovibles, lo que La Mostra sí considera es que en ella no pueden tener cabida libros, discos, revistas, etc. de contenido autoritario, racista, sexista o electoralista. Tampoco nos parece acorde con nuestro proyecto la asistencia de editoriales distribuidoras que sean empresas jerarquizadas o con fines exclusivamente comerciales. Se intentará dar prioridad a materiales con copileft.
Hacemos un especial llamamiento a editoriales, distribuidoras o autores que estén interesadas en la presentación de algún libro o trabajo concreto durante la semana de la XI Mostra del Llibre Anarquista a que se ponga en contacto con nosotr@s lo más pronto posible. De esta manera conseguiremos organizar las cosas mejor y planificar las presentaciones y actividades con mayor perspectiva y tranquilidad.
Como veis este año la Mostra se alarga durante dos semanas. El primer fin de semana los puestos se colocaran en el barrio del Cabanyal y el siguiente en la plaza del Carme como otros años.
Si tenéis interés en participar montando puesto, os rogamos que nos hagáis llegar vuestros datos antes de finales de marzo (indicando las fechas exactas en que vais a montar, ya que hay dos semanas) y no olvidéis indicar si necesitáis alojamiento o cualquier material del tipo tableros o sillas pues estos se buscan previamente y se reservan.
Otra de las novedades de este año es la creación de un catálogo que recoja el nombre de los colectivos, editoriales y librerías que monten un puesto durante la Mostra con la intención de dar mayor difusión a los proyectos. A este fin os invitamos a que además de cumplimentar la ficha que más abajo se adjunta nos hagáis llegar información que nos permita hacer lo más completo el catálogo: ciudad de donde viene el proyecto, orígenes del mismo, objetivos que se marca e intenciones de futuro. Todos estos datos serán también necesarios para el acto de presentación de la Mostra. En caso de que estos datos no nos llegasen no os podríamos incluir en el catálogo.
Un fraternal saludo libertario.

Rellena y envía esta ficha de inscripción a: mostradelllibreanarquista@gmail.com


-Nombre del grupo, editorial, distribuidora, etc.


-Necesidad de alojamiento


-Necesidad de material (mesa…)


-Indicar si se ha participado en alguna de las ediciones anteriores


En caso de que la respuesta a la pregunta anterior sea negativa, explicar brevemente vuestro proyecto y materiales disponibles


-Número de personas que vendrán a la Mostra


-Dirección electrónica y/o teléfono de contacto


-Proyecto del grupo

Les tombes de Durruti, Ascaso i Ferrer i Guàrdia

Març 16, 2011

Avui penjam aquest document radiofònic del programa “Polvo eres” de RNE5 del 16 de març de 2011.

http://www.rtve.es/swf/4.0.8/RTVEPlayerAudio.swf

Si el reproductor dona problemes podeu escoltar-ho aquí: PROGRAMA

El cine libertario: cuando las películas hacen historia

febrer 15, 2011

En motiu de la nominació a un dels millors curtmetratges documentals dels Premis Goya, enllaçam el tràiler.

http://www.elmundo.es/especiales/premios_goya/2011/traileres/el_cine_libertario.html

SINOPSIS:

Al estallar la guerra civil española en julio de 1936, el sindicato anarquista CNT socializó la industria del cine en España. En Madrid y Barcelona los trabajadores del cine asumieron a través del sindicato los bienes de producción y se produjeron numerosas películas. Esto dio lugar a un período único que no se ha vuelto a producir en ninguna otra cinematografía mundial. Pese a que el país estaba sumido en una cruenta guerra, entre 1936 y 1938 se rodaron y estrenaron películas de muy variada temática: dramas sociales, comedias musicales, filmes de denuncia, documentales bélicos…. componen un variado mosaico que da lugar a uno de los momentos más insólitos y originales de la cinematografía española. A través de las voces de distintos expertos, así como del testimonio en primera persona del director de fotografía y restaurador español Juan Mariné, que inició su carrera en el cine trabajando en estas películas, el documental recorre cada una de las producciones que constituyen un legado excepcional de la cinematografía española. Fue un periodo muy efímero durante el cual los guionistas, los directores, los técnicos y los actores españoles demostraron una de las máximas del mundo del espectáculo: pese a los bombardeos, el hambre y el drama de la guerra, el espectáculo debía continuar, y continuó.

 

Exposició 100 anys d’anarcosindicalisme

gener 30, 2011

Què: Fins al 15 de febrer es pot veure al Museu d’Història de Catalunya l’exposició 100 anys d’anarcosindicalisme, que repassa un centenari d’anarcosindicalisme, moviment sindical de caràcter revolucionari i orientació anarquista, que lluita no tan sols per la millora de les condicions laborals dels treballadors, sinó també per la revolució social entesa com l’exercici de la llibertat com un dret inalienable. Amb aquesta mostra la Confederació General de Treballadors (CGT) pretén explicar el fenomen i reconèixer els militants del moviment.

Tríptic

On: Museu d’Història de Catalunya (Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona).

Quan: De dimarts a dissabte de 10:00 h a 19:00 h (dimecres fins a les 20:00 h). Diumenges i festius de 10:00 h a 14:30 h.

Informació estreta de l’agenda de la revista històrica.cat

Manifestació contra les reformes de les pensions i laboral

gener 28, 2011

Properes mobilitzacions contra la reforma laboral i la retallada de les pensions.

gener 25, 2011

27 de gener: 19h, manifestació des de Plaça d’Espanya fins plaça dels patins on es ecelebrarà una assemblea popular per proposar noves moblitzacions.

 

29 de gener, 18h, manifestació des de s’escorxador fins a plaça d’Espanya.

Més info a:

– http://palma.cnt.es/

– http://www.cgtbalears.org/

– http://estelnegre.balearweb.net/

– http://contrainfomallorca.wordpress.com/

El Cultura Obrera núm. 39 ja és al carrer!

gener 18, 2011

Ja és al carrer el nou número del periòdic de reflexió i lluita, Cultura Obrera dels mesos de gener i febrer de 2011. Recomanam que vos hi subscrigueu pel seu manteniment, però si el voleu llegir per internet, aquí el teniu: Cultura Obrera núm 39. en pdf.

Alejandro Lerroux i els anarquistes

Desembre 23, 2010

Álvarez Junco, José: Alejandro Lerroux. El emperador del Paralelo. Madrid, Síntesis, 2005.

Recomanació de la lectura: Alejandro Lerroux. El emperador del Paralelo.

Aquesta obra de l’historiador José Álvarez Junco va més enllà de ser una simple biografia, ens parla de la transformació política de l’Espanya convulsa de finals del segle XIX i principis del segle XX agafant com a protagonista principal al republicà Alejandro Lerroux, personatge el qual des de jove es sumà a les files republicanes de Ruiz Zorrilla. Després de la mort d’aquest el 1895, Lerroux orientà el republicanisme radical cap a una altra direcció més moderna, l’estratègia ara no era la conspiració militar sinó la captació de les masses. Lerroux triomfà popularment entre les classes treballadores de la Barcelona de principi del segle XX, d’aquí que es convertís en l’Emperador del Paral·lel. La seva radicalitat política anà minvant i evolucionà cap al republicanisme de dretes, durant la Segona República pujà al govern on governà juntament amb la dreta de la CEDA. El 1935 hagué de posar fi a la seva carrera política desgastada pels nombrosos casos de corrupció, el conegut cas de l’estraperlo fou el que finalment feu posar punt i final a la seva carrera.

El que ens interessa d’aquesta obra d’Álvarez Junco i que per això us recomanem, son els distints capítols que parlen d’anarquisme. El cert és que Lerroux des de la seva plataforma periodística El Progreso encapçalà la defensa dels anarquistes processats de Monjuich el 1897 a causa de l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona el dia del Corpus Christi (1896). A partir d’aquest moment hi ha certa sintonia entre Lerroux i els anarquistes, no serà estrany veure com Federico Urales participa en articles en el diari de Lerroux. També es interessat veure la relació que mantingué Lerroux amb Ferrer i Guàrdia, o amb altres personatges anarquistes com Pedro Vallina, Malato, Estevánez, etc. tots aquests intentaren fer trontollar la monarquia espanyola a partir de 1902 quan començaren a conspirar a París. Junts prepararen els famosos atemptats contra el rei Alfons XIII, el 1905 a París i el 1906 a Madrid el dia de la seva boda. Els unia tant als republicans radicals de Lerroux com als anarquistes acabar amb la monarquia, creien que a la mor del rei li seguiria la revolució, cosa que mai va passar. Després dels successos de la Setmana Tràgica (1909) serà difícil tornar a trobar un Lerroux radical i la seva figura evolucionarà cap al conservadurisme republicà.

Aleshores ens interessa rescatar de l’obra d’Álvarez Junco aquests capítols que parlen de l’entramat revolucionari que es respirava a l’Espanya de finals del segle XIX i principi dels XX on Lerroux mantenia unes relacions molt pròximes al món anarquista, que ja mai més es tornà a repetir, sobretot des de que Lerroux començà a participà en el joc parlamentari.

C.M.

Alejandro Lerroux

Estatuts de la CNT. Carnet de 1933.

Desembre 20, 2010

Seguim presentant la sèrie d’imatges corresponents a un carnet de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona de 1933, de Ramón **** Llupia, membre del Sindicat de la Construcció de la CNT barcelonina.

Com veiem, al marge de les dades de l’afiliat, amb el carnet hi havia inserits els estatuts de la pròpia Confederació Nacional del Treball.

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933. Estatuts (I)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933. Estatuts (II)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933. Estatuts (III)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933. Estatuts (IV)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933. Estatuts (V)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933.

Desembre 19, 2010

Avui presentam una sèrie d’imatges corresponents a un carnet de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona de 1933. Aquest carnet va perteneixer a Ramón **** Llupia, membre del Sindicat de la Construcció de la CNT barcelonina. En aquells moments era peó de picapedrer.

Son molt interessants les darreres pàgines del carnet on s’explica breument el fet de ser a un sindicat com la CNT i es donen una sèrie de consignes per a motivar als treballadors cap a la lluita.

Aquest carnet no està complet i en breu publicarem la segona part, que estava composta pels estatuts de la CNT.

Carnet de la CNT, Barcelona 1933.

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (I)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (II)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (III)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (IV)

Aquest carnet ha estat enviat al grup per part de l’historiador Juan Negreira.