Posted tagged ‘anarquisme a Balears’

Ressenya Els Invisibles.

Novembre 6, 2011

Nova ressenya a la revista Serra d’Or del llibre “Els invisibles: diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris a les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952”. Novembre 2011.

Amb A d’Anarquia. Cicle de cinema llibertari

Setembre 21, 2011

Dijous 22 de setembre a les 20:00 h.

VIVIR LA UTOPÍA

(1997, Estat Espanyol, dirigit per Juan Gamero)

Dijous 29 de setembre a les 20:00 h.

EL HONOR DE LAS INJURIAS

(2007 Estat Espanyol, dirigit per Carlos García Alix)

Dijous 06 d’octubre a les 20:00 h.

VIVIR DE PIE, LAS GUERRAS DE CIPRIANO MERA

(2009, Estat Espanyol, dirigida per Valentí Figueres)

Dijous 13 d’octubre a les 20:00 h.

LUCIO: ANARQUISTA, ATRACADOR, FALSIFICADOR PERO SOBRETODO… ALBAÑIL

(2007, Estat Espanyol, dirigida per Aitor Arregi i José Mari Goenaga)

Tots el actes es duràn a terme a la Sala Sacma de Manacor (c/ Bosch 5, 1er pis)

Els invisibles a la Setmana Tràgica d’Antoni Serra (UH 28-8-11)

Agost 29, 2011

Mitjans de comunicació alternatius i l’anarquisme a Mallorca

Agost 16, 2011

Ens han convidat a assistir a unes jornades sobre mitjans de comunicació alternatius i l’anarquisme a Mallorca organitzades pel periòdic Cultura Obrera a Campos dia 25 d’agost al Centre Cultura Polivalent. A l’acte es presentarà el Grup d’Estudis Llibertaris els Oblidats amés dels nostres dos últims llibres:

– Cent anys construint llibertat. La CNT a Mallorca 1910-2010

– Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952.

L’acte el presentaran na Catalina Martorell i na Dolors Marín, membres del grup.

També podreu trobar-hi altres llibres editats pel grup Els Oblidats com l’editorial Edicions del Moixet Demagog.

Per altre banda, en el marc d’aquestes jornades, dia 18 hi ha una taula redona i un debat sobre els mitjans de comunicació alternatius a Mallorca amb representants del Cultura Obrera, Contrainfo Mallorca i Ràdio 77.

Presentació de: Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum I: Mallorca (1869-1952).

Juny 13, 2011

Benvolguts,

tenim el plaer de conviar-vos a la presentació dijous dia 16 de juny a les 19:00h. del nou llibre del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats,

Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum I: Mallorca (1869-1952). Editat per Edicions del Moixet Demagog.

La presentació serà a la Biblioteca pública de Can Sales (Plaça Porta Santa Catalina, 24).

A l’acte hi intervendran Mariantònia Oliver, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de le Memòria Històrica de Mallorca, David Fernández, secretari general de la CNT a Mallorca, un representant del periòdic Cultura Obrera i Jorge M. del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats.

Hi esteu tots convidats.

—————

Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum I: Mallorca (1869-1952) és el primer volum d’un projecte ambiciós que pretén treure de l’anonimat històric les organitzacions i els militants llibertaris de les Illes Balears essent aquest primer volum dedicat a l’illa de Mallorca. El diccionari conté nombroses entrades relacionades amb el moviment llibertari mallorquí comprés entre els anys 1869 i 1952 i significa una fita per a l’estudi de les idees i el moviment obrer llibertari. És un diccionari que recull a milers d’anarquistes mallorquins i les seves organitzacions, protagonistes del su temps, que han quedat al marge de la història, que no surten als llibres i que són els grans oblidats de la memòria històrica. Amb aquest diccionari pretenem posar nom a tots aquests invisibles. Persones que baix l’idel llibertari lluitaren per a construïr un món millor.

Ha sortit Els Invisibles.Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952.

Juny 1, 2011

Ja tenim el nou llibre del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats:

Els Invisibles.Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952. Coeditat per Edicions del Moixet Demagog i el Grup d’Estudis Llibertaris els Oblidats.

El llibre consta de gairebé 200 pàgines i milers d’entrades dels militants, organitzacions, òrgans de premsa… de l’anarquisme mallorquí. Comença amb l’arribada de l’anarquisme a l’illa allà pel 1869 i acaba al 1952, any de la mort de Pere Adrover “El Yayo”.

Volem agrair a totes les persones i organitzacions que, mitjançant la seva aportació econòmica (comprant el diccionari per avançat) i la difusió d’aquesta subscripció, han fet possible aquest projecte autogestionat. Sense ells la nostra feina de molts anys no hagués vist la llum. Dir-los a tots que en uns dies començarem els enviaments. Gràcies també a en Santi, per l’immillorable feina en la maquetació.

Aquests dies anirem ampliant la informació en propers articles a aquest mateix bloc. A tots els que volgueu adquirir el llibre, podeu fer-ho escrivint-nos un correu a elsoblidats@gmail.com i així ens evitam els intermediaris (llibreries+distribuidores).

Ressenya publicada a Serra d’Or. Maig 2011.

Mai 26, 2011
Ressenya Serra d'Or, maig 2011.

Ressenya Serra d'Or, maig 2011.

El Cultura Obrera núm. 39 ja és al carrer!

gener 18, 2011

Ja és al carrer el nou número del periòdic de reflexió i lluita, Cultura Obrera dels mesos de gener i febrer de 2011. Recomanam que vos hi subscrigueu pel seu manteniment, però si el voleu llegir per internet, aquí el teniu: Cultura Obrera núm 39. en pdf.

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933.

Desembre 19, 2010

Avui presentam una sèrie d’imatges corresponents a un carnet de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona de 1933. Aquest carnet va perteneixer a Ramón **** Llupia, membre del Sindicat de la Construcció de la CNT barcelonina. En aquells moments era peó de picapedrer.

Son molt interessants les darreres pàgines del carnet on s’explica breument el fet de ser a un sindicat com la CNT i es donen una sèrie de consignes per a motivar als treballadors cap a la lluita.

Aquest carnet no està complet i en breu publicarem la segona part, que estava composta pels estatuts de la CNT.

Carnet de la CNT, Barcelona 1933.

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (I)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (II)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (III)

Carnet de la CNT, Barcelona, 1933 (IV)

Aquest carnet ha estat enviat al grup per part de l’historiador Juan Negreira.

Segells dels Sindicats de Telecomunicació, Ensenyança i Comerç de la F. L. de Palma de CNT. Segells Històrics – 8 –

Desembre 10, 2010

Publicam una nova sèrie de segells referents a sindicats adscrits a la Federació Local de Palma de la CNT durant la Transició.

El primer de tots fa referència al Sindicat de Comerç. al 1979. Aquest sindicat no va estar actiu molt de temps i no se li coneixen grans conflictes laborals.

El segon segell és del Sindicat de Telecomunicació, de 1981. Aquest sindicat tingué vàries etapes i anà agrupant diverses seccions com la de Correus, Telègrafs i Telefònica, entre altres. Probablement la que més força i pes sindical tingué fou la de Telefònica, que va estar activa en diferents períodes durant aquells anys. Tant les seccions de Correus com la de Telefònica, així com el sindicat, tregueren varis nombres de diverses revistes: Telecomunicación CNT, Correos Libertario

El tercer segell correspon al sindicat d’Ensenyança d’una data tant primerenca com el 1977. Aquest sindicat fou un dels impulsors de la creació de la F. L. de Palma de la CNT i un dels més actius durant els primers anys. En ell s’hi agrupaven des de mestres, professors fins a estudiants. Les Joventuts Llibertàries fins i tot ingressaren en aquest sindicat. Destaquem la publicació d’una revista anomenada Aire Lliure, completament en català.

Sindicat de Comerç, F.L. Palma, CNT. 1979.

Sindicat de Telecomunicació, F.L. Palma, CNT. 1981.

Sindicat d'Ensenyança, F.L. Palma, CNT. 1977.

Segell del Sindicat Únic de la CNT de Maó, 1936. Segells històrics -7-

Novembre 28, 2010

Segell de la CNT de Maó, 1936.

Vos presentam un altre segell d’aquests que podeu anar vegent per la nostra pàgina. Aquest segell ha estat enviat al grup per part de l’historiador Juan Negreira.

Es tracta d’un segell del Sindicat Únic de la CNT de Maó de 1936. La CNT a Menorca fou un dels sindicats que van tenir un paper molt destacat durant la Segona República i la Guerra Civil. Per aprofundir en el tema:

-CARDONA, Florià, Episodis de la Menorca llibertària, Ateneu Llibertari Estel Negre, Palma, 2005. Comprar.

-MARTIN, Ignacio, Conflicto social y pensamiento anarquista en Menorca (1897-1936), Edicions del Moixet Demagog, Palma, 2007.  Comprar.

 

Segells del Sindicat d’Hoteleria i Turisme de la F. L. de Palma de CNT. Segells Històrics – 6 –

Novembre 8, 2010

Avui publicam dos segells d’un dels sindicats adscrits a la Federació Local de Palma de la CNT més actius i nombrosos del periode de la transició. El sindicat d’Hoteleria i Turisme es constituí en el sí de la F. L. de Palma cap a 1977 i durant els anys que restà en actiu mantingué una forta tasca sindical, protagonitzant conflictes tan importants com els de l’Hotel Lotus Playa el 1978 i 1979, el de l’Hotel Condesa Bahía al Port d’Alcúdia o el de Hotel Jumbo Park. Finalment el 1981 el sindicat d’Hoteleria perdé molta de la força que havia tingut fins al moment i els seus membres s’acabaren integrant al sindicat d’Oficis Varis de la mateixa Federació Local.

 

Sindicat d'Hoteleria i Turisme de la F.L. de Palma de CNT 1978.

Segell del Sindicat d'Hoteleria i Turisme CNT 1978.

 

Segell del Sindicat d’Hoteleria i Turisme de la F.L. de Palma de la CNT 1979

Si alguna persona té informació o materials sobre aquest sindicat o d’aquest període, agrairem que es posí en contacte amb nosaltres. Gràcies.

La acracia mediterránea. Pinceladas sobre el anarquismo en Formentera

Agost 24, 2010

Article publicat en el periòdic Cnt, número  370, 2010

No se nos escapa a todos los que ojeamos páginas y páginas sobre la historia del anarquismo y del movimiento libertario que existen grandes vacíos geográficos.  La isla de Formentera, reducida a destino turístico paradisíaco, es uno de ellos.

Parece ser que el anarquismo se introdujo en la misma a principios del XX, aunque no sería de extrañar que los primeros internacionalistas ibicencos hicieran pequeñas incursiones propagandísticas en la vecina isla. En estos momentos, Formentera apenas contaba con unos 2.000 habitantes y muchos de éstos tornaban de sus odiseas migratorias americanas. Entre los mismos estaría Josep Ferrer Tur Andreuet, trabajador de las salinas, pescador y marinero como otros tantos isleños. En sus visitas a Cuba y Estados Unidos habría contactado con el movimiento libertario emergente en la zona y habría vuelto a la isla empeñado en la organización sindical en su pequeño e idílico paraíso.

A finales de 1928, Ferrer junto con Joan Colomar[1] y Jaume Juan, decidirían unir sus esfuerzos a los de sus compañeros de otros territorios y organizarían lo que en definitiva sería el germen del Sindicato de Oficios Varios de la CNT de Formentera. Todavía se recuerda la huelga surgida de la alianza UGT/CNT que duraría dos años y medio. La gran mayoría de trabajadores de la Salinera Española apoyarían un largo conflicto, el mayor en duración y dureza desarrollado en aquella zona, por la reducción de la jornada laboral y por otras mejoras sociales y económicas. Corría el año 1928, con Primo de Rivera ejerciendo una feroz represión, un pequeño grupo de trabajadores se organizaba por hacer de su día a día una nueva forma de vida. Por esas fechas, la CNT Balear era prácticamente inexistente y sus militantes esperaban momentos políticos mejores para volver a la legalidad. El conflicto se alargó prácticamente hasta el verano de 1931, tratando de suplantar la insumisión local con la llegada de esquiroles de Ibiza  y con el refuerzo de Guardias Civiles. Pese a la finalización del conflicto, los dos años del mismo calaron muy hondo entre la población, desarrollando afinidades entre casi la totalidad de habitantes, convirtiendo Formentera en quasi un falansterio de los que Saint Simon y Fourier predicaban años atrás.

Durante varios años, los primeros de la república, desde Palma de Mallorca se enviaban regularmente ejemplares del Cultura Obrera, para que fuera difundida entre los trabajadores Formentera. Los propios fundadores del SOV de Formentera aparecían como suscriptores de la misma y se recogían pequeñas pinceladas sobre algunos acontecimientos isleños. Entre 1932 y 1934 ocasionalmente ocurrían incidentes con feligreses a su salida de misa, quienes – según los documentos – se enzarzaban con jóvenes libertarios en discusiones sobre el credo y otras palabrerías metafísicas. En unos de esos enfrentamientos se habría asaltado la iglesia parroquial de San Fernando, repartiendo entre los presentes ropas y otros objetos. También se recuerda la solidaridad ejercida con los comités pro-presos en el año 1934, siendo recogidas aportaciones al Cultura Obrera en la pequeña isla que superaban la cincuentena de personas. El mensaje e ideal que venía de América poco a poco calaba entre los pobladores. En 1935, Ángel Palerm de Ibiza y el grupo de sindicalistas de Formentera decidieron editar una nueva cabecera anarquista en las Pitiusas. Emancipación debería convertirse en el órgano de expresión de las nacientes y efervescentes Juventudes Libertarias de Baleares, pero algunos de los párrafos que aparecieron en ese primer número ya generaron una dura represión que acabarían con la finalización de la publicación y la detención de Palerm y de A. Cardona.

El propio Ángel Palerm en el año 1936 asistiría al congreso de la CNT en Zaragoza, representando entre otras entidades a unos 450 afiliados de Formentera, por esas fechas la isla no llegaba a los 3.000 habitantes, siendo por tanto la CNT local y el Sindicato de Oficios Varios no el sindicato hegemónico, sino más bien, la organización que de forma indirecta desde su local coordinaba lo que se hacía en la isla. No es de extrañar por tanto que en la ‘Causa General’ del régimen fascista, en los apartados que hacen referencia a Formentera nos hablen de Tribunales Populares de Justicia, colectivización de las tierras respetando comercios e intereses privados y la organización de una junta local – que cambiaba mensualmente – que se reunía en la sede de la CNT y substituiría al ayuntamiento de Sant Francesc. Siendo motivo más que evidente para demostrar que la acracia mediterránea fue eso, una isla colectivizada durante los meses de resistencia al ejército fascista.

Finalmente, las depuraciones llevadas a cabo durante el período de guerra social, el exilio obligado de muchos militantes del anarcosindicalismo de Formentera hacia Francia, Argelia y Bélgica, y el permanente franquismo, acabarían por dinamitar la hegemónica fuerza política de la acracia mediterránea. Muerto el dictador, la dictablanda de la transición y el silencio que conllevaba, grabó sobre nuestras memorias que en Formentera jamás existió el anarquismo, siendo por tanto y para regocijo de muchos, un vital argumento para insinuar la inexistencia de la CNT durante muchos lustros. La historia del anarquismo en Formentera, pese a ser pequeño en número fue muy grande en ideales, así hombres y mujeres de la Salinera, gentes de pesca, del sector de los transportes por su dependencia insular y de otros oficios, volvían a demostrar que la utopía libertaria fue en la práctica eso un mundo mejor hasta que la fuerzas opresoras (fascistas o democráticas) acabaron con el mismo.

Autor: J.M.Ch. – Grupo de Estudios Libertarios ‘Els Oblidats’


[1] Joan Colomar ( Formentera, 1916) es protagonista del documental Aigua Clara (2007), de Santiago Colomar y Carmelo Convalia. Como curiosidad, el reproche que hacen a los anarquistas algunos de los testimonios de la isla es el de haber sido demasiados avanzados a su época.