Les primeres revolucionàries mallorquines. Les dones surten al carrer i s’organitzen a la fàbrica!

Col·laboració amb Contrainfo.cat Vuit mirades antipatriarcals per pensar un 8 de març combatiu.

El 25 de març de 1911 moriren 146 treballadores i 71 en resultaren ferides a causa d’un incendi ocorregut en un fàbrica tèxtil de Nova York. Aquest fet desencadenà la protesta contra la situació de precarietat laboral en què estaven sotmeses les treballadores.

La protesta s’estengué per distints països i a partir d’aquí es prengué consciència de la lluita en favor dels drets de la dona treballadora, és per això que a partir d’aquest succés tràgic es començà a commemorar el 8 de març com a dia internacional de la dona.

Però cal dir que ja feia anys, des de mitjan segle XIX, que les dones lluitaven  i reivindicaven els seus drets laborals i socials. De la mateixa manera que a la resta del món, a Mallorca començaren a deixar-se sentir veus rebels contra l’opressió per partida doble a la qual estaven exposades. Per una banda, l’opressió que patien al treball. De la mateixa manera que els seus companys, aquestes dones estaven explotades amb uns sous miserables –afegint que les dones guanyaven un terç manco respecte al salari de l’home-, treballaven 14 hores o més, habitaven a habitatges insalubres les quals molts cops no podien pagar… Així, els obrers i obreres d’aquella època també es veien obligats a enviar als seus fills a treballar des de ben prest a les fàbriques. A més, estaven exposats a patir accidents laborals que els podien deixar inutilitzats per tota la vida i enfonsats a viure en la misèria absoluta. De fet, a Mallorca, quan es crearen les primeres grans indústries  a la perifèria de Ciutat, eren nombrosos els casos d’accidents laborals que apareixien publicats a la premsa.

Per altra banda, pel fet de néixer dona romanien al llarg de la seva vida supeditades primer al seu pare –cap indiscutible de la família– i després al seu marit.  Davant aquest futur negre que els esperava, començaren a sorgir a Mallorca les primeres veus en contra del patriarcat així com també en contra de les condicions laborals i de vida a les quals es veien sotmeses.

D’aquestes dones poca cosa se’n sap. La història ha estat escrita des del poder, de manera que la història de les classes populars i obreres que lluitaren precisament contra el poder han estat silenciades durant molt de temps i en conseqüència també la història de les dones. Però foren moltes les dones i també homes que lluitaren en favor de la igualtat i més en general de l’emancipació social i destrucció del capitalisme.

Aquestes primeres obreristes de mitjan segle XIX romperen amb els esquemes tradicionals d’«àngel de la llar» dissenyat per la dona d’aquella època i que encara avui patim. En un món d’homes sortiren a la tribuna, al carrer, organitzaren a les dones de les fàbriques, etc. Totes elles, s’havien format als cercles i ateneus lliurepensadors, republicans, anticlericals, anarquistes, etc. que començaren a fer la seva irrupció dins la societat mallorquina del segle XIX. Les pàgines dels diaris d’aquella època ens parlen de la participació d’aquestes dones en la vida pública: participaven a les manifestacions, a les vagues, llegien discursos de propaganda als seus locals, acudien a les escoles obreristes, etc. A més, van tenir un paper molt destacat en la lluita contra les quintes: les mares, germanes, esposes veien com els homes de casa seva partien a la guerra, una guerra de la qual probablement no tornarien i amb què res tenien a veure. Les quintes eren un sistema de selecció dels joves que havien d’anar a fer el servei militar. Un sistema injust del qual les classes benestants se’n podien lliurar pagant una quantitat econòmica que no estava a l’abast de les butxaques dels obrers, que no els quedava més remei que partir al front de guerra.

La lluita d’aquestes dones s’encaminà sobretot a criticar el fanatisme de l’església catòlica. Dones com Magdalena Bonet -republicana intransigent, que predicà des de la tribuna i escrigué en els periòdics republicans i obreristes de l’època- no es cansaren de demostrar com l’església era la culpable de la ignorància que patien les dones.

Un altre protagonista fou el col·lectiu d’obreres costureres la «Virtud Social». Societat creada el 1870 i que abraçà les idees de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) de Marx i Bakunin. Elles reivindicaren millores laborals i socials, feren vagues i treballaren juntament amb els seus companys per escampar l’idea de la Revolució Social. En total foren una seixantena les dones que participaren dintre de la «Virtud Social»: una societat exclusivament femenina. D’aquí en destaca la presidenta Josefa Sánchez i altres com Francisca Vidal. Aquestes primeres obreristes mallorquines no estaven exemptes del que passava a la resta del món, ja als anys revolucionaris del Sexenni Democràtic (1868-1874) estaven dins l’òrbita més combativa, en deixaren constància les companyes internacionalistes de Madrid quan digueren que les mallorquines eren unes de les més ben organitzades i que més treballaven per l’emancipació de la classe obrera juntament amb les catalanes i saragossanes. Tenien contactes amb les grans revolucionaries del moment: Modesta Periu, Narcisa de la Paz, Consuelo Aragon, Amalia Domingo Soler, etc. Per això no ha d’estranyar que anys després siguin les mallorquines les que organitzin el Primer Congrés Femení Nacional (1883), congrés que l’Església mallorquina va aconseguir suspendre.

Ja per acabar, només dir que fa un parell d’anys es van començar a recuperar biografies de dones que tingueren un paper destacat dins la Segona República com el cas de les Roges del Molinar, entre elles Aurora Picornell, Matilde Landa –empresonada a Palma–, etc. Coneixem una mica també a les socialistes de Capdepera, la memòria de republicanes i també d’algunes llibertàries com Agnès Salvà que escamparen la flama anarquista a través dels ateneus organitzats durant la República. Però encara ens manca molt per conèixer.

Si la història de les veus femenines rebels de la Segona República fou esborrada, més esborrada roman la història d’aquestes primeres dones que reivindicaren millores socials i econòmiques i que somiaven en la transformació radical de la societat i sortiren per primer cop al carrer per fer-la possible. Potser sigui perquè no eren nobles, monges, beates, santes, esposes de militars o burgeses caritatives, és a dir, no són el que el poder ha considerat i considera dignes de ser filles il·lustres de Mallorca o a qui fer honor amb un nom de carrer o escola pública. Potser perquè foren les primeres dones que tant molestaren als sectors benestants: la noblesa terratinent, la burgesia capitalista, el clergat de la casulla d’or i de la panxa plena, etc.

Recuperar la història de les esclaves de la societat és necessari, gairebé imprescindible, per entendre qui som i com avançar cap a l’emancipació definitiva dels homes i les dones.

Catalina Martorell

Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats

Anuncis
Explore posts in the same categories: Història del moviment llibertari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: