Llibertari Gelabert “Tàrio” (Palma, 1933-2011) ens ha deixat

Llibertari Gelabert ”Tàrio” (Palma, 1933-2011) ens ha deixat. Farà ja un mes es va acomiadar de la seva família i amics perquè presentia el seu final proper. Era fill de Joan Gelabert Vallori ”Pinyol” un destacat militant de la CNT i la FAI mallorquina. Va patir la repressió per tenir idees llibertàries i per ser el fill de qui era. Obligat pels guanyadors a canviar-se el seu nom a Joan, fins el 2007 no el va poder recuperar legalment. Es va dedicar a mantenir la memòria del seu pare i els seus companys viva. Va escriure diversos articles i unes memòries que romanen inèdites. Que la terra et sigui lleugera, company.

Els dos germans: Galileo Gelabert i Llibertari Gelabert l’any 1939.

Els dos germans: Galileo Gelabert i Llibertari Gelabert l’any 1939.

Aquesta és una entrevista que li varem fer per al periòdic “Cultura Obrera” i que sortí al seu número 25.

Llibertari Gelabert (Palma, 1933) és fill de Joan Gelabert Vallori, Pinyol, un dels líders més carismàtics de la CNT i la FAI mallorquina. Joan Gelabert va fugir de Mallorca al 1936, va ser empresonat el 1939, alliberat 1943, fugit a França quan es va témer de ser empresonat per les seves activitats clandestines. Va tenir que tornar i va ser empresonat. El seus fills Llibertari i Galileu hagueren de canviar de nom a Joan i Jaume respectivament. Fins l’any 2007 no han pogut recuperar els seus vertaders noms. El científic Odon de Buen diu a les seves memòries que “tal vegada qui més varen ser represaliats a Mallorca foren els anarquistes”. Aquesta, almenys, és una història amb un cert final feliç.

Ens podries parlar una mica sobre tu i el teu pare?

Jo vaig néixer el 1933 a Santa Catalina. Vivíem sobre el cinema Modern. Al nostre barri hi havia col·lectius, el Montepio de l’Arraval, hi havia ateneus. Això ho sé del meu germà, jo era massa petit. El meu pare era un treballador com qualsevol altre, que lluitava per millorar les condicions laborals. Feia feina de ben jove. Més endavant, va començar a fer feina a Can Llofriu (Santa Catalina) i va fundar el Sindicat del Vidre de la CNT. Era membre de la FAI.

Vareu tenir a ca vostra a un anarquista italià amagat durant la República?

Sí, es deia Augusto Barison. Va haver de fugir d’Itàlia a Espanya perquè havia atemptat contra Mussolini. Va arribar amagat dins una companyia de teatre. El meu pare va dir un dia “vindrà un jove italià i l’hem de mirar d’ajudar”.

Com vareu viure la rebel·lió feixista el 1936?

La CNT sabia que es faria el cop d’estat. Jo tenia un cosí que es deia Martí i que estava de soldat al quarter del Carme. Va quedar entès amb el meu pare i els seus companys perquè deixàs una finestra oberta per on poguessin entrar per agafar armes ja que la conversa amb el Governador Civil, on demanaren armes, havia fracassat. Ningú tenia armes per defensar la república però la Falange, en canvi, sí. Finalment, però, no pogueren entrar al quarter i vist com anava la cosa cadascú “cames perquè vos vull”. El meu pare es va amagar a la Font Santa. El vespre anava a veure’ns. Eren quatre els que s’amagaven allà. Un dia Augusto Barison va veure com el majoral, ben mudat, anava a Palma i es va malfiar.

Què feren?

Decidiren fugir. El meu pare li va dir al meu germà i al meu cosí que preparassin una barca davall del Terrer (Es Jonquet) i que mirarien de fugir en fer-se fosca. A la meva mare li va dir: “ves a ca nostra i du les dues pistoles que estan amagades dins la llodriguera dels conills”. La meva mare va travessar tot el pinar i va anar a cercar les armes a la casa. La paret de casa nostra estava plena de creus perquè a la nit passarien a matar-los. La meva mare es va lligar les pistoles a les cames amb una cinta i va venir cap on érem. Sortírem de la Font Santa el 13 d’agost i baixarem pel torrent de Sant Magí fins la mar. El nostre cosí ens esperava amb la barca i fugiren cap a Cabrera. Augusto Baroso, que quaranta anys més tard va tornar a Mallorca, em va contar tot això. Costejaren fins arribar a s’Arenal i quan estaven a alta mar els sortí de la mar un submarí. Era el C-4 que cercava als pilots d’un hidroavió i els va prendre per feixistes. Feia uns dies que els milicians cenetistes s’havien fet senyors de l’illa de Cabrera, a sang i foc per cert ja que mataren a tots els homes fins i tot a un infant, i els del submarí es pensava que el meu pare i els seus companys eren part d’un comando nacional que intentaria desembarcar a Cabrera. “Anam ben arreglats: fugim dels feixistes i la República ens vol matar!”, va exclamar el meu pare. Arreglat el desentès i una vegada arribats a l’illa i assabentat del que havia passat el meu pare va donar el condol a la família de l’infant i els va ajudar en el que podia tal com va quedar reflectit al consell de guerra que el farien més endavant.

D’allà a Menorca?

No. Passaren a Barcelona. Volgueren participar al desembarcament de Bayo però no va poder ser. Amb una barca de pesca anaren a Barcelona. A Maó va passar quan la guerra estava perduda. El meu cosí i Augusto Barison anaren a França però el meu pare no va voler. A Barcelona, els anarquistes anaven a fer net del Capital i els seus tirans. El meu pare es va assabentar que havien d’agafar a Llofriu, que estava a la ciutat, i va posar paraula per ell: “Aquest sempre s’ha portat bé amb nosaltres. No és cap tirà”. Ell sempre li va agrair i ja ho podia fer ja que anaven a matar-li a ell, la dona i un dels seus fills. Després de la guerra li volgueren fer encarregat però ell es va negar. Va dir que no servia per a comandar. A una assemblea sí es veia capaç de renyar, d’agafar responsabilitats però comandar a una persona, no.

Amb la desfeta el teu pare va a Menorca on és empresonat.

Sabérem que era a Menorca per uns soldats que tornaven de Menorca. Tothom sentia a dir que a Menorca hi havia mallorquins que havien fugit de l’illa i cadascú pensava que allà seria el seu pare, el seu conco, el germà… Gràcies a Llofriu, que es va interessar a través de l’ambaixada d’Itàlia i la Creu Roja, ho sabérem cert. Llofriu ens passava quatre-centes pessetes, un jornal, cada setmana. Després hi havia gent que feia col·lectes per en Pinyol. Un donava 5 cèntims, un altres no podia… La meva mare ho va apuntar tot per poder-li ensenyar al meu pare els doblers recollits i les despeses, per poder tornar-ho qualque dia, però es va cansar d’apuntar.

L’anàreu a veure?

Allà, a la presó, demanàrem per ell. Digueren: “Joan, a la reixa, que té visita”. I quan va venir i vaig veure aquell home li vaig demanar a la meva mare: “Mare, aquest és mumpare?”. Jo ja no reconeixia al meu pare. Quan va sentir parlar a la meva mare, li va demanar: “ Carme, li has canviat el nom?”.

Vos canviaren el nom?

Sí, deien que eren noms de moros. Fixa’t que quan ens dugueren a batiar-nos estaven jugant el meu germà i jo amb un tricicle. La meva mare va sortir: “Au, al·lots que anam a Sant Magí a que vos batiïn!”. Ara hem recuperat els nostres vertaders noms. Pot semblar estrany a la meva edat però encara que em quedàs un any de vida ho voldria així. Jo som Llibertari i tota la vida ho he estat.

Què va passar amb el vostre pare? Quan va sortir?

De Maó el dugueren a Palma. Allà el podíem visitar dos pics a la setmana sense pagar. Si pagaves, crec que eren dues pessetes, el podies veure més temps. Després del judici, en sortir de la presó l’any 1943,va continuar fent feina a Can Llofriu. Record que el dia que l’amollaren estava jugant a un carrer de Son Espanyolet i un va venir corrents cridant: Tàrio, Tàrio ton pare està ca teva!”. “Ca, vaig respondre, això és un company seu!”. Ell va insistir i sí, va ser ell. Va continuar amb les seves activitats polítiques. Lluitava i feia feina. Jo, a vegades, l’ajudava a repartir Solidaridad Obrera. Un dia agafaren als seus companys i ell es va salvar de casualitat. Ell anava de nit a donar queviures a les famílies dels detinguts. Va agafar un bon refredat. Els companys li digueren: “Pinyol, amb els teus primers doblers et compres un abric!”. Així va fer. Un diumenge, anava a fer feina els diumenges, li varen advertir “ Joan, la policia et cerca. Han detingut a Diego Valenzuela amb propaganda”. A ca nostra aparegué la policia demanant per ell. Mumare es va fer la beneita i els va dir que estava a la feina. Els policies esperaren i ja podien esperar: no va comparèixer. Va decidir amagar-se a casa d’un altre company, Miquel Florensi, i anar-se’n a França. Va quedar entès amb un patró de barca. El patró l’esperava a Porto Pi però no volia partir. “Què passa?”, li va demanar. El patró tot nerviós primer li va dir que esperava a algú però després li va dir que havia deixat la brúixola a Santa Catalina. Anaren a peu a cercar-la. Devers l’Aigua Dolça mumpare va veure un cotxe que anava cap a Porto Pi a tota velocitat. Es va girar i va fer com si pixàs. En girar-se el patró l’havia fugit. El cotxe era de la policia i el cercaven a ell. Va aconseguir arribar al poble de Sant Joan. Allà es va amagar i després aconseguí arribar a Marsella. Allà va estar un any. Com que el meu germà gran Antoni s’havia de casar va decidir tornar per estar a les noces. En arribar a Palma, duia un passaport francès, va ser arrestat. El meu germà va anar a veure al Governador Civil, Pardo de Santayana, per demanar-li que el pare pogués estar a les noces. El Governador va dir: “si fos un comunista no l’amollaria però ell és sindicalista com jo només que es va equivocar de bandera el deixaré anar a la boda”. El meu pare va anar a la cerimònia i després va agafar el tramvia que el va dur a la presó. Any i mig va estar tancat. El 25 de juliol de 1950 va morir a casa. Mai va deixar de creure en les seves idees i de parlar de la FAI.

Advertisements
Explore posts in the same categories: Història del moviment llibertari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: