Alejandro Lerroux i els anarquistes

Álvarez Junco, José: Alejandro Lerroux. El emperador del Paralelo. Madrid, Síntesis, 2005.

Recomanació de la lectura: Alejandro Lerroux. El emperador del Paralelo.

Aquesta obra de l’historiador José Álvarez Junco va més enllà de ser una simple biografia, ens parla de la transformació política de l’Espanya convulsa de finals del segle XIX i principis del segle XX agafant com a protagonista principal al republicà Alejandro Lerroux, personatge el qual des de jove es sumà a les files republicanes de Ruiz Zorrilla. Després de la mort d’aquest el 1895, Lerroux orientà el republicanisme radical cap a una altra direcció més moderna, l’estratègia ara no era la conspiració militar sinó la captació de les masses. Lerroux triomfà popularment entre les classes treballadores de la Barcelona de principi del segle XX, d’aquí que es convertís en l’Emperador del Paral·lel. La seva radicalitat política anà minvant i evolucionà cap al republicanisme de dretes, durant la Segona República pujà al govern on governà juntament amb la dreta de la CEDA. El 1935 hagué de posar fi a la seva carrera política desgastada pels nombrosos casos de corrupció, el conegut cas de l’estraperlo fou el que finalment feu posar punt i final a la seva carrera.

El que ens interessa d’aquesta obra d’Álvarez Junco i que per això us recomanem, son els distints capítols que parlen d’anarquisme. El cert és que Lerroux des de la seva plataforma periodística El Progreso encapçalà la defensa dels anarquistes processats de Monjuich el 1897 a causa de l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona el dia del Corpus Christi (1896). A partir d’aquest moment hi ha certa sintonia entre Lerroux i els anarquistes, no serà estrany veure com Federico Urales participa en articles en el diari de Lerroux. També es interessat veure la relació que mantingué Lerroux amb Ferrer i Guàrdia, o amb altres personatges anarquistes com Pedro Vallina, Malato, Estevánez, etc. tots aquests intentaren fer trontollar la monarquia espanyola a partir de 1902 quan començaren a conspirar a París. Junts prepararen els famosos atemptats contra el rei Alfons XIII, el 1905 a París i el 1906 a Madrid el dia de la seva boda. Els unia tant als republicans radicals de Lerroux com als anarquistes acabar amb la monarquia, creien que a la mor del rei li seguiria la revolució, cosa que mai va passar. Després dels successos de la Setmana Tràgica (1909) serà difícil tornar a trobar un Lerroux radical i la seva figura evolucionarà cap al conservadurisme republicà.

Aleshores ens interessa rescatar de l’obra d’Álvarez Junco aquests capítols que parlen de l’entramat revolucionari que es respirava a l’Espanya de finals del segle XIX i principi dels XX on Lerroux mantenia unes relacions molt pròximes al món anarquista, que ja mai més es tornà a repetir, sobretot des de que Lerroux començà a participà en el joc parlamentari.

C.M.

Alejandro Lerroux

Anuncis
Explore posts in the same categories: Història del moviment llibertari, Llibres, Publicacions

Etiquetes: ,

You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: