CeNT anys. Per Tomeu Martí.

Article de Tomeu Martí publicat al Diari de Balears el 30 de setembre de 2010.

CeNT anys.

Escric aquest article el dimarts 28 i, per tant, no sé com haurà anat la vaga general convocada per a demà. Ahir per als lectors. Alguna gent amb qui he parlat dubtava de participar a la vaga amb l’argument que no se senten representats, o directament se senten defraudats, pels sindicats, si més no per algunes actuacions dels sindicats majoritaris. Jo els responc que el dia de la vaga general no serveix per avaluar els sindicats, sinó el grau d’acord o desacord amb les mesures decretades pel govern espanyol dirigides a empobrir la majoria per continuar l’enriquiment dels més rics.

Ja hi haurà temps per a parlar dels sindicats i, de fet, un servidor es compromet a parlar-ne en una altra ocasió, d’aquesta desafecció sindical. Tot i amb això, avui pretenia parlar d’un sindicat. Un sindicat amb poca presència en el dia a dia, però un sindicat que ha jugat un paper fonamental en la història del nostre país i en la història de l’estat espanyol. I és que la Confederació Nacional del Treball, la CNT, compleix enguany cent anys d’existència.
Els darrers dies del mes d’octubre de 1910 es va celebrar a Barcelona l’anomenat Congrés Obrer Nacional, convocat per Solidaritat Obrera després de la dura repressió patida pels fets de l’anomenada “Setmana Tràgica”. En aquest congrés es decidí promoure un sindicat d’àmbit estatal espanyol amb el nom de Confederació Nacional del Treball.
Centenari CNT
El sindicat tot d’una agafà molta força i la mantingué fins a la guerra del 1936-39. Així, la CNT, un any després de la seva fundació, el 1911, tenia als Països Catalans 16.362 afiliats i a tot l’estat, 29.510. A l’any 1919, els militants de la CNT eren 536.769 als Països Catalans i 705.512 a l’estat. El 1931, l’afiliació a la CNT al nostre país era de 354.522, mentre que a tot l’estat era de 534.168 i l’any d’inici de la Guerra, el 1936, els militants cenetistes eren 275.484 als Països Catalans i 584.693 a l’estat espanyol. Durant la guerra provocada pel cop d’estat dels militars feixistes, la CNT va tenir un paper destacat. Hi ha qui el considera coherent i legítim i hi ha també analistes que, des d’una visió d’esquerres i republicana, considera que l’actitud dels anarquistes i, en concret de la gent de la CNT, va ser temerària i equivocada… però entrar en aquest debat seria fer un altre article.
Durant la llarga nit del franquisme, la CNT també tengué un paper important tant en l’organització de l’exili com en la lluita des de l’interior.

De fet, tan sols els independentistes catalans i bascos i els anarquistes mantingueren la lluita contra el règim feixista. Nombrosos guerrillers llibertaris com Josep Lluís Facerias, Quico Sabaté, Marcel·lí Massana i Ramon Vila Capdevila, Caracremada, moriren combatent la dictadura franquista. Altres llibertaris i militants de la CNT continuarien la seva lluita. Una vegada mort Franco, la CNT experimenta un creixement fulgurant. El 29 de febrer de 1976 es fa l’anomenada Assemblea de Sants (Barcelona), a partir de la qual s’inicia la ràpida reconstrucció del sindicat anarquista. El juliol del 1977, la CNT organitza un míting a Montjuïc, en el qual parla, entre d’altres, na Federica Montseny i on es congreguen unes 200.000 persones.

Però és clar, la CNT (ben igual que l’independentisme català, el canari i el basc) era una força massa perillosa per als que estaven muntant la Transició i calia liquidar-la pel típic procediment de la criminalització.
Així arribà el cas Scala (que també donaria per a un altre article), amb el qual una operació dels serveis secrets espanyols acabà amb el creixement i la recuperació de la CNT. El 15 de gener de 1978, després d’una manifestació convocada pel sindicat anarquista, hi hagué un atac amb còctels molotov contra la sala de festes més coneguda de Barcelona, anomenada Scala. Com a conseqüència de l’atac moriren quatre treballadors, dos d’ells afiliats a la CNT. La policia espanyola arribà a detenir 170 persones relacionades amb la CNT… Molts anys després se sabria que l’atac a la sala Scala havia estat perpetrat per un policia infiltrat, Joaquín Gambín, preparat pel comissari de la Policia Conesa i amb el vistiplau del ministre de l’Interior Rodolfo Martín Villa.
La CNT avui perviu com una organització anarquista amb poquíssim pes entre la classe treballadora.
Però per ser justos hem de dir que molts dels avanços en les condicions dels treballadors, en la culturització dels obrers, en l’alliberament de la dona, en la desmilitarització de la societat… són a causa de la lluita centenària de la gent de la CNT.

Veure l’article a la pàgina de DdB

Anuncis
Explore posts in the same categories: Història del moviment llibertari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: