La difusió de la idea anarquista cap al 1872.

Corria l’any 1872 quan aparagué aquesta notícia. Feia més de dos anys que el Centre Federal de Societats Obreres de Palma s’havia adscrit a l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), participant fins i tot, el 19 de juny de 1870, en el I Congrés Obrer, al teatre Circ de Barcelona. D’aquest congrés, en el que Francesc Tomàs i Gaspar de Sentiñón foren el delegat dels obrers mallorquins, en sortí fundada la Federació Regional Espanyola de Treballadors.

Per aquestes dates, l’AIT mallorquina contava amb gairebé uns 2000 afiliats i més de 20 societats d’ofici. L’obrerisme havia calat fort i s’expandia la idea entre els obrers de tots els rams.

Però prest, durant la tardor del 1870 el moviment obrer mallorquí patí de valent la forta crisi provocada per una epidèmia de febre groga que afectà Palma, que fins i tot l’obligà a suspendre l’edició del seu òrgan d’expressió, El Obrero. A principis de 1871 pareixia que la reorganització era un fet, tragueren a la llum un nou periòdic, La Revolución Social, però el mateix gener empresonaren al secretari general de l’AIT palmesana, Francesc Tomàs i es tornà a caure en un període de crisi organitzativa. A partir de l’estiu de 1871 hi hagué una nova reorganització i els mesos següents es visqué un nou creixement.

Però a nivell internacional, els obrers començaren a posicionar-se al voltant de les dues tendències més marcades: l’anarquisme i el marxisme. I les baralles entre els seguidors de Marx i els de Bakunin anaren tensant la corda fins a límits insostenibles. Un dels reductes més fidels a Bakunin foren els obrers de la regió del Jura (Suïssa), d’on en sortí una circular pro anarquista, coneguda com la Circular del Jura, a finals de 1871. Els mallorquins no dubtaren, per unanimitat, a signar aquesta circular mostrant així la seva tendència bakuninista.

A partir d’aquí, calia seguir impulsant la organització del moviment obrer, convencer-lo de la validesa i necessitat de la Revolució Social i atreure’l cap a la causa anarquista. Sense comptar amb òrgans de premsa propis (únicament empraven el periòdic de Barcelona La Federación), que havien sigut clausurats, els anarquistes mallorquins optaren per fer-ho a través de la Raó i publicar diversos materials, que per sí sols, havien d’aportar els arguments necessaris per a convencer als obrers de que l’únic camí era la unió a l’AIT.

Entre aquests documents que publicaren, trobam els estatuts, els reglaments, l’organització, l’estat actual, els seus recursos, els seus propòsits i ideari… amés de discursos, acords, informes i documents dels diferents congresos com els celebrats a Ginebra, Lausana, Brusel·les i Basilea. Aquests documents eren venuts directament a la impremta i llibreria de Joan Colomar amb una subscripció a un “cuartillo de real”. També destaca que en aquells temps, els internacionals empraven els diaris republicans més radicals, com El Iris del Pueblo, per a publicar algunes notícies i propagandes, com la notícia de l’edició d’aquests fulletons, apareguda el 27 de març de 1872.

Retall extret del periòdic republicà federal El Iris del Pueblo
27 de març de 1872.
Anuncis
Explore posts in the same categories: Història del moviment llibertari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: