Un heroi tràgic de l’anarquisme espanyol

Masjuan, E. (2009): Un héroe trágico del anarquismo español. Mateo Morral, 1879-1906, Ed. Icaria, Barcelona.

Un héroe trágico del anarquismo español. Mateo Morral, 1879-1906 és el nou llibre que ha publicat Eduard Masjuan, doctor en història econòmica que ha centrat les  investigacions en el camp de la història de la població, l’urbanisme i la cultura obrera.

A les pàgines del llibre hi trobam la biografia de l’anarquista i intel·lectual Mateo Morral, autor de l’atemptat frustrat contra Alfons XIII el dia del seu casament, el 1906, així com l’ambient cultural, social i polític de Sabadell, ciutat que el va veure néixer. En aquella època Sabadell era la segona ciutat industrial més important de Catalunya i, paral·lelament al desenvolupament industrial, hi sorgí un destacat moviment obrer. Els membres que composaven aquestes organitzacions de treballadors es caracteritzaven pel rebuig cap a tot el que provingués del sector burgés, a la vegada que lluitaven contra tot allò que, segons ells, els oprimia: la precarietat laboral, la contribució obligada a les guerres colonials, l’Església, el caciquisme, la falta d’accés a l’educació, etc. Masjuan ens endinsa en aquell Sabadell de finals del segle XIX i principis del XX i ens descriu els cercles polítics, socials i culturals que hi coexistien, com ara els republicans, els anarquistes, els lliurepensadors, els liberals, els conservadors, els catòlics integristes amb la destacada figura del religiós Fèlix Sardà i Salvany, etc. És probablement aquest aspecte contextualitzador el que dóna una entitat i un interès més gran a l’obra.

Sens dubte el que crida més l’atenció és la procedència social del biografiat: Mateo Morral era fill d’un empresari tèxtil, tot i que des de ben jove rebutjà la classe social a la qual pertanyia i renuncià a les comoditat que aquesta li oferia. En el llibre hi podem descobrir, també, l’etapa de formació de Morral amb els estudis que féu a Alemanya i França, on entrà en contacte amb l’anarquisme i amb els nous corrents que es desenvolupaven, com el neomaltusianisme. Quan tornà a Sabadell era un ciutadà compromès que es dedicà a la difusió de l’ideari llibertari.

La vida de Morral està, a més, lligada al pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia amb qui treballà de manera activa en el projecte de l’Escola Moderna. Aquesta col·laboració tingué unes conseqüències ben negatives per al pedagog quan Morral perpetrà l’atemptat contra Alfons XIII, ja que Ferrer i Guàrdia fou culpat de col·laborar amb l’intent d’assassinat del monarca, tot i que un any després fou absolt.

Quin fou el motiu principal que va promoure a Morral a atemptar contra el rei? Fou una acció individual de Morral o, per contra, comptà amb l’ajuda d’altres persones? En el cas que fos així, qui foren els seus col·laboradors? Segons Masjuan aquestes i altres preguntes es plantejaren des d’un primer moment i han estat un tema de discussió des de llavors ençà. L’autor d’aquesta biografia, però, arriba a la conclusió que Morral veié frustrades les seves esperances de què es produís un canvi social després del fracàs de la vaga de 1902, i cregué que l’assassinat del monarca seria l’espurna que incitaria la tan desitjada revolució.

Per altra banda, a les pàgines del llibre ens trobam amb una revisió historiogràfica del que ha estat la figura de Mateu Morral i de l’anarquisme. Així, després de la seva mort, Morral fou vist per les classes populars com un justicier, un lluitador per la llibertat o, tal i com el batejà Valle Inclán i que Masjuan ha escollit com a títol del llibre, «un héroe trágico»; però acabada la Guerra Civil i durant tot el franquisme s’esborrà el passat anarquista i s’associà Mateo Morral amb el terrorisme. Encara a dia d’avui la història de l’anarquisme és víctima d’aquesta associació, tot i que gràcies a treballs com el de Masjuan es va deslligant i desvinculant el binomi anarquisme-terrorisme.

Com diu Mateo Seguí, l’autor del pròleg titulat «La utilidad de los libros», els llibres ens obliguen a reflexionar, a pensar, a pensar lliurement com ho feia l’amic de Morral, Francesc Ferrer i Guàrdia. I això és el que aconsegueix aquest treball: ens porta a  reflexionar sobre què pot dur a un home a atemptar contra un rei, en quines condicions vivia i quines idees l’impulsaren a fer-ho.

Catalina M. Martorell Fullana

Publicada a la revista d’història digital feta a Mallorca: http://www.historica.cat

Advertisements
Explore posts in the same categories: Publicacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: