La Federació Anarquista Ibèrica a Balears

Article publicat a Cultura Obrera, número 29, 2009

La història de la FAI a les Illes Balears és bastant difícil de resseguir ja que es tractava d’una organització clandestina i gran part de la documentació dels grups anarquistes balears federades a ella han desaparescut.

.

La FAI va ser la resposta a la necessitat d’organitzar els distints grups llibertaris de la península i el 25 de juliol de 1927 es fa una conferència a València amb aquest objectiu. D’aquesta conferència de grups llibertaris naixeria la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a la qual hi acudiren distints grups anarquistes espanyols, portuguesos i francesos (exiliats). Va enviar una adhesió però no va participar-hi a la creació P.A. (encara no s’ha pogut identificar qui era) de les Illes Balears.

Hem de recordar que la fundació de la FAI es produeix durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que tant la FAI com la CNT eren organitzacions que actuaven sota la clandestinitat. Amb la proclamació de la II República la CNT torna a la legalitat mentre que la FAI continuarà essent una organització clandestina i de relació i acció anarquista. L’any 1933, a finals de l’octubre, al Ple Nacional de Regionals de la FAI, Balears envia un delegat que parla de 10 grups i 100 afiliats a l’arxipèlag. A nivell ibèric la FAI estava composta per 1201 grups.

Quina era l’activitat que desenvolupaven? Els grups anarquistes es dedicaven al repartiment de propaganda, l’organització d’activitats culturals i accions reivindicatives. Donat l’entorn clandestí en el que es movien és difícil saber amb exactitut què feien. Tenim documentats dos fets: El mes de gener de 1932 a Inca apareixen enderrocades les creus de terme ( la del cementeri, la del carrer Palma, avui General Luque, i la de Llubí). Són acusats els llibertaris Miquel Beltran, Dante Luz i Bartomeu Bestard membres del grup anarquista inquer “Sol i Llibertat”. Amb motiu de la visita de Federica Montseny a Mallorca el desembre de 1932 (va donar conferències a Sóller, Inca i Pollença) sabem que la creu de terme de la carretera d’Inca a Pollença fou enderrocada perquè aquesta no “saludàs” l’arribada de la Lleona.

L’any 1934 és any molt actiu per als balears. A una carta adreçada al comité radicat a Barcelona la Federació de Grups Anarquistes de Balears (FAI) afirma que controla l’administració de Cultura Obrera (que en aquest moment iniciava una tercera etapa després d’un temps sense poder sortir). En aquests moments, a Mallorca, a fortalesa de la FAI contrasta amb la feblesa de la CNT.

Existeix un document datat al febrer de 1934 que parla de 10 grups. L’abril del mateix any es constitueixen tres grups nous. Un a Menorca,  un a Búger i un altre a Pollença. És possible que darrera d’aquest grup pollencí hi fossin Martí Vicens i Josep Muntaner. L’existència d’un contacte directe d’aquests amb Búger és evident quan, perseguits pels feixistes al 1936, Martí Vicens decideix amagar-se a Búger (veure “No eren verdes ni blaves les muntanyes”, de Josep Muntaner).

També es parla, abril de 1934, de detencions a Búger per repartir propaganda.

L’enllaç de la FAI de Balears, Bartomeu Salom (Palma) informa, el mateix mes,que la federació anarquista balear està constituida per 4 grups a Palma, 3 a pobles de Mallorca (Pollença, Búger i probablement Inca o Sóller) i un a Eivissa i Menorca. Altres noms que surten als documents que hem pogut localitzar hi ha els de  J. Floristan, Eloy Col o Cob (secretari) i A. Huguet. El segon, Eloy Cob sabem que tenia una certa vinculació amb els grup d’Inca i Palma (veure Cultura Obrera, 27 article sobre Miquel Beltran i Alomar) mentre que sabem que J. Floristán era riojà, la manca de treball el durà a Mallorca. Va ser secretari de la Federació Local de CNT, redactor de Cultura Obrera (va patir un procés per aquest motiu), i va participar activament en la creació de l’Ateneu Racionalista de Santa Catalina. El 1936 es va traslladar a Terol, va participar al Congrés de Saragossa de la CNT el mateix any  i va ser actiu a les col·lectivitzacions d’Aragó durant la Guerra Civil on es perd la seva pista.

A Mallorca l’any 1934 és fructífer ja que al maig s’informa d’intents de constitució d’un grup a Campanet. Aquest darrer poble pot ser una sorpresa per a molts però pensam que pot estar relacionat amb la presència allà del mestre Miquel Buades i Riber, que va treballar a l’escola racionalista de Sant Andreu de Palomar ( Barcelona) i  es va relacionar amb Federico Urales i altres persones de l’entorn pedagògic llibertari .

Quan Miquel Buades i Riber serà detingut pels feixistes al 1936 ho serà sota l’acusació de tenir “idees esquerranes anarquistes”. Seria condemnat a presó i treballs forçats.

L’any 1934 la delegació balear no va participar al Ple de Regionals de la FAI per impediments econòmics mentre que al 1936, gener- febrer, la delegació no es presenta tot i haver-hi anunciat la seva assistència.

Durant la Guerra Civil la FAI només es manté a Menorca mentre que a Mallorca ja no tornaria a existir. Sabem que durant la dictadura es varen reunir membres de la CNT i la UGT a l’antic local de l’Ateneu Racionalista de Santa Catalina (Palma) i que membres de la FAI com Joan Gelabert(veure Cultura Obrera, 25. Entrevista a Llibertari Gelabert)  continuaren la lluita durant la clandestinitat.

Poc a poc les accions i els membres de la FAI a Balears surten a la llum.

Autors: A. Herranz / JM Chacón. Grup d’Estudis Llibertaris “Els Oblidats”.

Advertisements
Explore posts in the same categories: Història del moviment llibertari

Etiquetes: , , ,

You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.

One Comment a “La Federació Anarquista Ibèrica a Balears”

  1. Ricardo Cob Says:

    Soy nieto de Eloy Cob, si alguien sabe algo de él, le agradecería mucho la información, según mi abuela se lo llevaron los falangistas y nunca volvieron a saber nada de él, mi padre intento sin éxito conseguir alguna información, esta es la primera vez que sabemos algo de él (por la cita que se hace en el post), era burgalés y le desterró Azaña a Mallorca, cuando estalló la guerra se escapó al monte y luego creemos que le quemaron vivo los falangistas en las tapias de cementerio de Mallorca, pero son todo suposiciones, nunca nadie nos dio ninguna información, agradecería mucho a cualquiera que tenga alguna información sobre él, según me contaron fue un hombre extraordinario que compartía todo lo que tenía con los demás, mi padre tenía 7 años y nunca volvieron a saber de él.

    Sinceramente, Ricardo Cob.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: