Entre el reconeixement i l’aïllament. Els anys històrics de la Confederació mallorquina

El moviment llibertari de caire sindicalista a Mallorca té una història molt llarga i un devenir que ha aconseguit travessar tots els entrebancs, repressió, clandestinitat i presó fins arribar als nostres dies. Inclús ha sobreviscut al silenci i gairebé inexistència al que l’ha situat la historiografia fins a dia d’avui.

Publicat a Cultura Obrera, número 35, 2010. Suplement especial dedicat als 100 anys de la CNT.

L’hegemonia socialista a Mallorca es va veure sacsejada per les repercussions que tingué la creació, en 1910 a Barcelona, de la Confederació Nacional del Treball (CNT). A la fundació de la CNT hi assistí, en nom del Centre de Picapedrers de Palma, Joan Ordinas i també es va fer arribar l’adhesió de La Metal·lúrgica, també de Ciutat.

El sindicalisme revolucionari va dotar-se d’un òrgan d’expressió, El Rayo (1912- 1914). Durant aquests anys a més del Centre de Picapedrers es varen adherir a la CNT el Sindicat Obrer del Calçat (1914), la Societat de Terrisers i el Sindicat Metal·lúrgic de Balears (abans La Metal·lúrgica). Va ser durants aquests anys inicials de l’anarcosindicalisme que Inca va ser batejada com el “bressol del moviment llibertari mallorquí” amb la incorporació de les societats La Justícia (sabaters) i el Progrés (picapedrers) al nou sindicat.

Durant el període de la I Guerra Mundial (1914- 1918), una part del moviment obrer va decidir entrar en política (entesa com a política de partits) i la UGT a Mallorca, tot i el pacte estatal d’unitat d’acció UGT-CNT, es va acostar més a les tesis socials burgueses que les cenetistes. Tot i així els socialistes i els anarcosindicalistes protagonitzarien conjuntament diversos mítings per Mallorca. La mobilització per la pujada de preus i els drets socials provocaren l’empresonament de dos obrers que varen ser auxiliats per una comissió pro-presos integrada per membres dels dos sindicats. Un altre fet durant aquests anys va ser el que la definició de distints sindicats sectorials va protagonitzar violentes discussions en el si d’aquests entre socialistes i cenetistes. Són anys molts convulsos des del punt de vista social i organitzatiu. La CNT es mogué entre l’acostament a la UGT o triar un camí en solitari. La Revolució Russa va provocar l’adhesió de la CNT a la Tercera Internacional i un acostament dels comunistes a la central sindical. Més endavant, arran de les notícies arribades de la Unió Soviètica i la pressió dels grups anarquistes els anarcosindicalistes farien marxa enrere.

L’any 1919 va ser un any important: la influència dels cenetites no tan sols es patent a Palma sinó que també són nombrosos a diversos pobles de l’illa (Sóller, Manacor, Calvià, Andratx, sa Pobla, Felanitx o Sant Llorenç) a més de donar llum a l’agost d’aquest any a un nou periòdic, Cultura Obrera, que arribaria a un tiratge de 4000 exemplars. El moviment de solidaritat a Palma amb els vaguistes de la Canadenca i els aldarulls per la manca de queviures a Inca varen ser veritables mostres de poder del moviment cenetista.

L’octubre de 1922 es celebrà el I Congrés de la Confederació Regional del Treball de les Balears. Al congrés acudiren representats dels sindicats d’Oficis Varis, Metall, Transports, Construcció, Fusta, Alimentació, Fusters i picapedrers (Manacor), sabaters (Inca) i picapedrers (Andratx). De Menorca acudiren representats d’Alaior i Es Castell. S’acordaren assumir les tàctiques i finalitats de la CNT i va ser triat Secretari General el picapedrer Miquel Rigo (que 1936 seria assassinat a Bellver pels feixistes). Amb el cop d’estat de Primo de Rivera el 1923 la CNT seria il·legalitzada i es troben notícies molt esporàdiques de les seves accions, quasi sempre amb una valoració negativa, al periòdic socialista Obrero Balear ja que tant el partit socialista i la UGT foren tolerats pel règim i mantingueren la seva activitat societària. Tot i que sabem que hi va haver un cert moviment de la CNT després de la seva legalització l’any 1930 durant la dictablana de Berenguer no és fins a l’aparició del periòdic Cultura Obrera que podem seguir d’una forma fiable l’evolució de l’anarcosindicalisme a l’illa.

La proclamació de la Segona república el 14 d’abril de 1931 es va celebrar amb entusiasme per part dels obrers mallorquins que pensaven que les seves demandes socials serien satisfetes. Aviat a Palma es va pasar d’una sola Federació Local de Sindicats d’Oficis Varis a organitzar-se la de Calçat i Téxtil. Els sindicats de Transport i Vidre deixaren la UGT per adherir-se a la CNT.  A mesura que l’acció dels anarcosindicalistes es desenvolupava aquests creixien. Els sindicats més combatius es passaren a l’anarcosindical menys el sindicat dels metal·lúrgics que va restar durant tota la república sota influència comunista. Dos mesos després, el juny de 1931, hi anaren dos sindicats de Mallorca (vidre i construcció) al II Congrès Extraordinari de la CNT celebrat a Madrid. Els dos sindicats representaven a 1025 afiliats. En aquest congrés venceren les tesis trentistes i la CNT va adoptar una organització interna que primava més l’acció econòmica i sindicalista que no la revolucionària.

La situació social que es vivia a l’Estat i la falta de reivindicació i identificació de la UGT amb el règim va fer que la CNT mallorquina gaudís d’un fort predicament entre els obrers. Això va facilitar que el setembre de 1931 aparegués, després de vuit anys de silenci, Cultura Obrera. El periòdic anarcosindicalista al contrari del socialista Obrero Balear, va ser un fidel portaveu de les preocupacions dels obrers mallorquins sacsejats per la crisi econòmica. Aviat però, la pressió patronal i la pròpia tàctica insurreccionalista que la Confederació va dur a terme a la resta de l’Estat va fer que els sindicats perdessin gent. Durant el Bienni Negre (1933-1936) el paper de la CNT en les lluites sindicals va ser secundari tot i que va mantenir una certa força a Inca i en alguns sectors de Palma. Durant aquest periòde el moviment anarquista va ser dominat pels grups anarquistes organitzats dins la FAI. L’indici d’una certa recuperació de protagonisme el podríem situar en un míting confederal organitzat el primer de novembre del 1935. La progressiva tensió social que arribaria al seu clímax amb les eleccions de febrer de 1936 i la victòria del Front Popular obre un moment de recuperació per part de la CNT mallorquina. Els sindicats són reorganitzats i per potenciar l’anarcosindicalisme de les nostres illes es pren la decisió de crear una regional confederal de Balears ( Balears formava part de la Regional de Catalunya- Balears). Aquesta creació s’havia de fer efectiva amb un ple regional que estava convocat a Palma per al 17 de juliol del 1936 i els dos dies vinents. Per raons òbvies no es va celebrar i l’illa, com per a molts dels seus habitants, fou una autèntica ratera pels confederals desplaçats de les altres illes i la península.

Autor: Grup d’Estudis Llibertaris “Els Oblidats”

Advertisements
Explore posts in the same categories: Història del moviment llibertari

Etiquetes: ,

You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: