L’antimilitarisme durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) a Mallorca

Article publicat al Cultura Obrera, número 34, 2010

L’antimilitarisme té unes arrels molt antigues a les nostres illes. Des del principi de la implantació del sistema de quintes al segle XVIII, que consistia en sortejar als joves d’entre 18 i 25 anys per anar a servir a l’exèrcit hi hagué una oposició popular a aquest sistema i a tot el que l’envoltava.

Des del principi de la implantació del sistema de quintes al segle XVIII, que consistia en sortejar als joves d’entre 18 i 25 anys per anar a servir a l’exèrcit en cas de necessitat, hi hagué una oposició popular a aquest sistema i a tot el que l’envoltava.

L’antimilitarisme va sorgir bàsicament per pragmàtica. El sistema militar basat en les quintes era desigual i injust amb les classes populars. Aquest sistema preveia que els quintos sortejats i elegits podien lliurar-se del servei mitjançant dues fórmules: la primera, el pagament en metàl·lic d’una quantitat preestablerta, l’anomenada redenció en metàl·lic. La segona, la substitució, que no era més que trobar algun altre quinto que substituís al que li havia tocat. Això que sembla tant innocent, no era altre cosa que un negoci o un pagament de deutes on els pobres sempre acabaven substituint als rics. Ademés hem de tenir en compte que per una família pagesa pobre el perdre durant uns anys a un fill en la millor edat per a produir era tota una ruïna. Sense comptar que pels mallorquins les guerres que es feien no eren seves, en el sentit que sempre es feien lluny.

Aquests, i altres motius, crearen en el poble, sobretot en les classes populars, un rebuig molt fort a les quintes i a allò militar. Un rebuig que fins i tot en les cançons populars, les glosses, es fa palès.

Es per tot això que amb el naixement de les ideologies polítiques de caire més popular, que tenien esment per les classes més baixes de la població, com foren el republicanisme, que sofrí un gran impuls amb la revolució del 1868, i l’anarquisme, sorgit de l’obrerisme de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) ja a finals de 1869, aquest antimilitarisme agafà un gran impuls. Tant republicans com internacionalistes acolliren les demandes populars d’abolició de quintes i supressió dels exèrcits i les feren seves, essent un dels màxims cavalls de batalla per a ambos. Vist això no és d’estranyar que un dels punts més importants en la revolució del 1868 fos el tema de la supressió de quintes, encara que ni els governs “revolucionaris” ni la primera experiència republicana pogueren acabar amb les quintes degut a la multiplicitat de guerres que es varen succeir en aquells anys (guerra de Cuba, Cantonalista, Carlista).

Pels anarquistes, o internacionalistes de l’AIT, la guerra era una cosa irracional, era anar a morir per una causa que no era de la seva incumbència. Es queixaven contínuament de que les guerres, al igual que els exèrcits, només servien per a que els pobres anessin a morir i que servien econòmicament als rics, ja que només es feien per a salvaguardar els seus interessos. D’aquesta manera es declararen obertament pacifistes i es dedicaren a difondre la seva idea per mitjà pels seus òrgans d’expressió: El Obrero i La Revolución Social. Per ells la única forma d’acabar amb la injustícia de la guerra i dels exèrcits era la Revolució Social. Però seguint el seu ideal pacifista, no pretenien una revolució armada, sinó pacífica.

Els republicans no diferiren massa dels internacionalistes en quant a les guerres i les quintes, tot i que aquests donaren molta més importància a la lluita contra les quintes, veien els exèrcits com a “mal necesari” mentre fossin voluntaris i no obligatoris. Una altre gran diferència fou que els republicans si creien en que les coses podien ser canviades des del govern amb una acció política ben encaminada, per això també dedicaren esforços a fer oposició política als governants de torn, exigint-los el compliment de la promesa d’abolir les quintes. Com els obreristes, els republicans també difongueren la seva idea mitjançant els seus òrgans de premsa: El Rayo, El Trueno o El Cantón Balear.

Però a part de la lluita mitjançant la premsa, feta tant per internacionalistes com per republicans, també emprengueren altres iniciatives com foren les manifestacions al carrer i els actes d’ajuda mútua. Manifestacions durant el Sexenni Democràtic n’hi hagué moltes i molt nombroses, gairebé totes elles convocades conjuntament per internacionalistes i republicans. Les més nombrosos es varen fer a Palma els anys 1870 i 1071 quan sortiren al carrer més de 20.000 veus al crit de fora quintes! i contra el robatori de fills! Però també n’hi hagué a altres pobles com Felanitx, Santanyí, Sóller, Marratxí, Inca…

Per altra banda s’organitzaren actes, funcions, rifes, balls, etc. per a recaptar diners per a redimir als quintos més pobres. Fins i tot els internacionalistes organitzaren una cursa de bous benèfica on “los toritos van a cumplir con un acto caritativo”.

Altres iniciatives fetes únicament per republicans fou la creació d’una bossa municipal a Palma on s’inscriviren tots els quintos que pagant una petita quantitat, aquesta havia de servir per redimir als que finalment sortissin elegits.

Amb tot, hem vist que el període del Sexenni Democràtic fou un període on la lluita antimilitarista, nascuda del fort rebuig popular al sistema de quintes, va agafar una gran força. No és d’estranyar doncs que les organitzacions més properes al poble i als interessos de les classes més baixes adoptessin aquestes reivindicacions i les fessin seves. Tant republicans com internacionalistes feren de l’antimilitarisme i la lluita contra les quintes un dels seus principals de batalla. Des de concepcions diferents i amb solucions diferents, ambdues corrents coincidiren en que el sistema militar era injust, que només afectava als pobres i que, contràriament, els rics en treien un rèdit econòmic de les guerres. Per això no és estrany trobar a uns i altres, republicans i anarquistes, junts en les moltes manifestacions i actes d’ajuda als quintos que es feren en aquells anys.

Tot aquest impuls i força reivindicativa es veren truncats de cop amb el cop d’estat del general Pavía i la consegüent Restauració Borbònica.

Autor: Pere J. Garcia. Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats.

Anuncis
Explore posts in the same categories: Història del moviment llibertari

Etiquetes: , , ,

You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: