La qüestió de la dona al moviment llibertari mallorquí (1931-1936)

Article publicat a Cultura Obrera, número 36, 2010

La Segona República va significar una època de canvis per a les dones. Per primera vegada protagonitzaven la vida pública i se les podia veure al front d’organitzacions i publicacions. L’anarquisme també va reflectir aquesta presència política i social.

La Segona República va significar una època de canvis per a l’estatus de les dones. Aquestes, fins aleshores romanien supeditades als homes i estaven relegades a un segon pla en la vida pública. Durant la República es van aprovar mesures favorables per a la igualtat entre els sexes i s’intensificà la lluita per a la seva emmancipació.

És en aquest marc de la nostra història que algunes dones de l’illa pogueren participar activament en la política mallorquina. Gairebé totes les agrupacions polítiques aprofitaren la situació per crear seccions femenines sota les seves files.

Però en el cas de les militants anarquistes, la seva participació ja venia d’enrere. Durant el darrer terç del segle XIX i primers trenta anys del segle XX són moltes les que participen activament en el moviment llibertari.

Educar a les dones per combatre la ignorància era, segons l’anarquisme, la via principal per aconseguir l’emancipació de les dones i alliberar-les així de l’esclavitud a la qual estaven sotmeses, essent l’Església la gran culpable de la seva ignorància. Igualment els llibertaris tenien una gran fe en l’educació i la cultura per canviar una societat que consideraven injusta en tots els sentits, però encara més contra elles. Segons els anarquistes, s’havien d’associar per a reivindicar els seus drets laborals, tal com feien els homes.

Entre els companys anarquistes, al contrari que a les altres agrupacions polítiques on existien algunes reticències cap a la seva participació, la incorporació de les dones en la vida política era ben vista. Per aquests, eren necessàries per la lluita contra el capitalisme y per fer la Revolució Social. D’aquesta manera, els llibertaris animaven a les companyes a unir-se a ells en la seva lluita cridant: “rebélate mujer, prepárate a luchar junto con tu compañero” i escrivint alguns articles al setmanari Cultura Obrera. A més també, a diferència de les altres organitzacions polítiques, l’anarquisme no centralitzà el seu discurs en el tema del vot femení, sinó en la seva educació.

A Mallorca durant aquells anys hi va haver una sèrie d’anarquistes compromeses. Es tractava d’activistes que escrivien al setmanari Cultura Obrera, com és el cas d’Inés Salvà y Francisca Mas o na Guillermina i na Flora, de les quals no en sabem els llinatges. Per altre banda, també n’hi havia un bon nombre que estaven subscrites a aquest setmanari anarquista. I, a més, foren moltes les companyes que  participaren solidàriament en les col·lectes pels presos o pel setmanari Cultura Obrera.

Però tot i això a l’illa no sorgí cap agrupació anarquista exclusivament femenina. Això sí, elles, al igual que els seus companys, pogueren gaudir de les organitzacions anarquistes creades per aquells anys com els ateneus, les agrupacions juvenils, les publicacions, els sindicats, etc.

Podem també destacar la novel·la Violeta, de Miquel Beltran que conta la vida d’una llibertària mallorquina que, cansada de l’ambient opressiu del seu poble, cerca altres horitzonts i és protagonista, juntament amb els seus companys anarcosindicalistes, del moviment insurreccional llibertari de 1933. Per altra banda, el nom d’Andrea Cilla com a receptora dels doblers i la correspondència destinada al setmanari Cultura Obrera ens fa creure que durant un curt període de temps Andrea va ser directora del setmanari. Si aquesta hipotesis fos certa podríem parlar de la primera dona que va ser directora d’una publicació períodica a Mallorca.

A part de les mallorquines, hi hagué també destacades militants d’altres indrets de la península que col·laboraren en el setmanari Cultura Obrera, com és el cas de Pilar Grangel, la qual escrigué nombrosos articles que parlaven de l’alliberament de la dona. Tampoc podem deixar d’esmentar la visita de l’anarquista catalana Federica Montseny a Mallorca el desembre de 1932.

En definitiva, el moviment anarquista fou un ferm defensor de la igualtat entre els sexes, i rebutjà en tot moment la situació de discriminació que havien patit aquestes al llarg de la història. Però no hem d’oblidar que el moviment llibertari, com qualsevol moviment, no era homogeni i que de la paraula al fet sempre hi ha un bon tros. És mal de creure que la dona llibertària estava totalment alliberada en un món amb una forta herència masclista i patriarcal que fins i tot devia afectar d’alguna manera als ambients llibertaris.

Autora: Catalina Martorell. Grup d’Estudis Llibertaris “Els Oblidats”.

Anuncis
Explore posts in the same categories: Història del moviment llibertari

Etiquetes: , ,

You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: