HOMENATGE A BERNAT POU (MANCOR,1896-LIÓ, 1956)

Text que es va fer en homenatge de Bernat Pou i que va ser repartir a Mancor de la Vall el juny de 2008

HOMENATGE A UN QUE NO VA SER REPUBLICÀ

Tot i que entenem que d’alguna forma els homenatges a la Segona República que es fan als cementeris i centres culturals de la nostra illa volen englobar a tots els morts i represaliats que no eren partidaris del bàndol feixista ens agradaria remarcar que alguns dels assassinats no eren republicans.

Què volem dir amb això? Volem dir que alguns dels executats per la reacció somiaven amb horitzons més amples i desitjaven un món al qual no fos necessària l’estructura coerciva de l’estat per facilitar les relacions socials i econòmiques.

Eren homes i dones que treballaven per una societat organitzada de forma horitzontal, sense deus ni amos. Persones que lluitaven, organitzaven i participaven des de les seves possibilitats, amb esperança i il·lusió.

Parlam dels llibertaris, dels anarcosindicalistes.

I a Mancor ens agradaria aprofitar l’oportunitat d’avui per homenatjar a Bernat Pou, Bernat de Can Pastora, que es va salvar de la brutal repressió que patiren els seus amics d’idees i els seus paisans.

Qui era Bernat? Un emigrant mancorí que, com molts altres, a l’edat dels 7 anys va haver de marxar a França.

Bernat va ser un destacat militant de la CNT a Barcelona que mai va oblidar el seu poble. Va ser l’animador de diversos mítings i del periòdic Cultura Obrera, que s’imprimia a Palma. L’esclat de la guerra el va agafar a Barcelona i

fou nomenat Secretari de Propaganda de la CNT. També s’encarregà de diverses missions de propaganda a l’estranger i rebia les delegacions que venien a conèixer la situació de la Guerra Civil. Entre d’altres que va atendre hi era el rebel hindú contra la dominació britànica Pandit Nehru, mà dreta de Mathama Gandhi, i que més endavant formaria el primer govern de l’Índia. Amb la desfeta de 1939 Bernat va fugir a França. Es coneix molt poc de les seves activitats durant la II Guerra Mundial.

Acabada la guerra regularitzà la seva situació i començà a residir de manera legal. Entre d’altres coses es dedicà a la investigació del moviment llibertari i va participar en l’edició de dos volums sobre el moviment obrer. Amb problemes de salut, Bernat Pou no va abandonar mai la investigació de la història dels moviments socials i va deixar alguns treballs inacabats. Moriria en l’exili el 1956 a París.

Nosaltres el volem recordar. És per això que aquestes banderes roig i negres onegen al vent dins aquest cementeri. No era republicà però l’acte d’avui el trobam adient per treure el seu nom a la llum. Va ser una víctima d’una guerra i d’una dictadura criminal que no va dubtar en assassinar, reprimir cultures i manipular la història per mantenir-se en el poder.

No era republicà però aquell abril de 1939 quan creuava les fronteres als Pirineus catalans no sabia que ja mai tornaria a Barcelona. Va salvar la vida, havia tingut sort, però no tornar mai a Mancor i els seus veïnats poc a poc l’oblidaren.

Confederació Nacional del Treball, CNT-AIT.

Anuncis
Explore posts in the same categories: Història del moviment llibertari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: